dilluns, 27 de març de 2017

Tendresa (Elisabet Prades)

Allò que fa plorar la mirada
Fa brollar un somriure
I desglaça les ombres de la nit.






No sé com va anar a parar a les meves mans, era en blanc i negre, gairebé un senzill “posado”. Me la vaig quedar mirant, no li podia treure els ulls del damunt, era en blanc i negre, sí, però desprenia una llum que feria, cremava el somriure, de tant obert. Em van lliscar dues llàgrimes per les galtes del nen que duia a dins. Aquell record ja no el guardava, era massa llunyà i jo massa petit. Però sé que sense adonar-me'n, també l'havia viscut.
Al cap de no sé quanta estona vaig eixugar-me les llàgrimes que no volien fugir, i vaig guardar la fotografia d'una mare donant el pit a un petit nadó.

 ******

EL MEU PARE NO HI ÉS...

El meu pare no hi és...
I ja no sóc cap princesa
Ja ningú jeu al meu costat fins que m'adormo
No hi ha ningú que quan vaig a dormir m'expliqui un conte
O potser una història de pirates

El meu pare no hi és...
Ningú em fa el petó de bona nit com ell em feia
Totes les nits, no se’n deixava ni una
I ja ningú em porta a la plaça
Amb la paperina de veces per donar-ne als coloms

El meu pare no hi és...
Ja ningú m'endinsarà a la platja perquè parli amb els peixos
Només escoltaré les darreres paraules
Filleta, no puc”
I em trobaré sola enmig de l'horitzó
El meu pare no hi és... No! El meu pare és amb mi
Mormolant-me a cau d'orella cançons i paraules
I em somriu, m'acarona, i m'abraça,
i em besa a la galta quan me'n vaig a dormir
Com quan era princesa, encara que no el puc veure

El meu pare no hi és...
Tanco els ulls, ell hi és,
sento la seva tebior al meu costat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada