dilluns, 13 de març de 2017

T'ho dic un sol cop i encara gràcies (Llum)

Ja n'estic farta, de veritat. Quants milers de vegades t'he dit que abans de menjar, el que sigui, t'has de rentar les mans. Et llepes els dits i t'empasses la porqueria d'haver tocat moltes coses, o el gos, o les joguines per terra, i amb els aliments t'empasses tota la brutícia. Oi que després et surten nafres a dins la boca o a la llengua, que et fan mal i plores? I a l'estómac, què creus que està passant? Doncs el mateix. Els microbis que t'has menjat lluiten amb els petits granets bons que viuen allí i comences a tenir febre, et trobes malament i el metge diu: “Unes injeccions”. Apa! Tu mateix. Pensa-ho. M'entens, oi? T'ho mano pel teu bé. Ja ho saps. Si no em fas cas et complicaràs la vida.

Però, mare, si ara no vaig a menjar!
No, faràs deures i el llapis anirà a la boca. Quantes coses has tocat des que te les has rentat aquest matí? Ensenya'm les mans... Creus que les tens netes? Oi que no? On anirà a parar aquesta porqueria?
A la llibreta, o al full, al llibre o a la llengua.
Molt bé, ja ho saps. Vols que tot quedi brut, o net i polit?
Net.
Doncs ja saps què has de fer ara mateix. T’HO HE DIT MOLTES VEGADES. A veure si a partir d'aquest moment te’n recordes per sempre. Mai no ho tornaré a repetir o tindrem disgustos. Ja veurem els resultats!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada