dilluns, 25 de maig de 2015

L’illa dels vents (Núria Soler)

Han corregut totes les terres, han bufat per tots el mars, han solcat tots els cels però són incapaços de trobar la seva illa. L’illa ha canviat des que ells no hi són. Quan van marxar, es va sentir estranya, despullada, nua. Res no l’habitava, ni plantes ni animals, car els vents no deixaven que cap llavor hi fructifiqués ni que cap animal hi sobrevisqués. Estava totalment recoberta per una espessa capa de pols resseca perquè, quan la pluja hi deixava caure aigua que la podia vivificar, els vents s’encarregaven ràpidament d’assecar-la.
Quan aquests se n’anaren, les gotes van anar fent camí per la pols i la van penetrar, l’humitejaren i, a poc a poc, la van tornar fèrtil. Les llavors que les onades dipositaven a la costa i que les brises repartien arreu, van començar a fructificar fins a cobrir tota la seva extensió. Van néixer plantes i arbres i, aleshores, els insectes van trobar-hi refugi i hi van criar. Quan els ocells es van adonar que hi podien sobreviure alimentant-se’n, s’hi van quedar i es van reproduir perquè no tenien depredadors.
No va passar gaire temps fins que hi aterrà el primer rèptil i, darrere d’ell, en van arribar d’altres ben contents de trobar una nova terra amb tantes possibilitats de supervivència. Això també va atraure alguns mamífers vegetarians car hi havia un tou d’arrels que els esperaven. Darrere d’aquests hi van fer cap altres mamífers que es van trobar una taula ben parada i l’illa va esdevenir un lloc com molts d’altres i estava tan feliç i contenta de tota la vida que en ella bullia que, quan s’acostava algun vent, pregava que passés ben de pressa i no es queixava mai dels esbufecs, fossin violents o suaus no fos cas que algun d’ells la reconegués per la veu.
Així va ser com els vents mai més no van retrobar la casa que els havia acollit des de temps immemorials i, encara ara, com tots sabeu, van d’un costat a l’altre, de vegades tranquils, d’altres enfadats.
Em sembla, però, que aquesta deriva ja ha esdevingut la seva naturalesa i no recorden gens que en temps llunyans havien habitat una illa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada