 |
| Dibuix: Montserrat Fortuny |
Hola, nois! Aquesta barca
que heu de construir
no serà mai una barca
qualsevol...!
Serà la del vostre cor
que per a ella bategarà d’amor.
Cada cop de martell,
cada clau que claveu,
serà pel vaixell
com un vol de belles aus
que ho fan en llibertat,
creuant el puríssim blau
del nostre mar.
Nois, comencem
la construcció del llagut!
Mai no hem tingut
a les mans el nostre mar
com avui...!
Eines marineres
que ens omplen el cor
d’ones rialleres...!
La fusta és de pi,
de roure i alzina,
que ens omple el pit
d’olor de mar divina.
Quan siguis llop de mar
i per la blanca sorra
caminis, vell i feixuc,
al cap l’antiga gorra
que del sol sempre t’ha guardat,
diran de tu:
“Mai no ha estat poruc.
De les onades
ha salvat el vell llagut,
aquest que, de jove,
sota els peus l'ha mantingut.
Aquest que, amb fusta i claus
l’ha construït
i, amb sospirs del seu pit
enamorat, l'ha bastit
en el verd-blau
del nostre mar petit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada