dilluns, 18 de maig de 2015

Paciència (Núria Soler)

En vaig veure un, un dia, a la part de baix de la Rambla fet de sorres de coloraines. Mare de Déu quina feinada, quina santa paciència i què difícil que ha de ser que la sorreta no es barregi amb només un buf d’aire, vaig pensar.
Era preciós i com més me’l mirava més m’estranyava que es pogués fer una cosa que requeria tanta traça i dedicació i que fos efímera. Només n’intueixo el significat i suposo que és espiritual.
El cercle és tancament, crec. Aleshores tot el que ens envolta forma part del nostre cercle? Demano. O, potser no, i només fa referència al nostre cercle interior.
No m’atreveixo a entrar en temes tan filosòfics, espirituals o religiosos. No estic capacitada per fer-ne cap valoració ja que ho desconec .
Sí que puc afirmar que fer-los demana un alt grau artístic, de concentració i d’imaginació. Per tant, m’atreviria a afirmar que dedicar temps a l’elaboració d’un Mandala és abstreure’s de tot el que ens envolta i això pot comportar un benestar espiritual. Per tant, no em costa gens relacionar-ho amb un cert sentit de la religiositat.
També m’atreviria a assegurar que en la civilització actual, em refereixo a la nostra, és molt difícil poder dedicar-hi gaire temps. Pot suposar una bona manera d’abstreure’s de les preocupacions quotidianes i potser no cal fer-ne un de sencer cada vegada, sinó passar-hi estones, tenir una cosa per fer que no sigui una obligació quotidiana. Encara que tenir una cosa a mitges també crea cert grau de dependència.
Bé, de moment he aconseguit acolorir els deures amb quatre colors suaus com les sorres dels somnis plaents.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada