En vaig veure un,
un dia, a la part de baix de la Rambla fet de sorres de coloraines. Mare de Déu
quina feinada, quina santa paciència i què difícil que ha de ser que la sorreta
no es barregi amb només un buf d’aire, vaig pensar.
Era
preciós i com més me’l mirava més m’estranyava que es pogués fer una cosa que
requeria tanta traça i dedicació i que fos efímera. Només n’intueixo el
significat i suposo que és espiritual.
El
cercle és tancament, crec. Aleshores tot el que ens envolta forma part del
nostre cercle? Demano. O, potser no, i només fa referència al nostre cercle
interior.
No
m’atreveixo a entrar en temes tan filosòfics, espirituals o religiosos. No
estic capacitada per fer-ne cap valoració ja que ho desconec .
Sí
que puc afirmar que fer-los demana un alt grau artístic, de concentració i
d’imaginació. Per tant, m’atreviria a afirmar que dedicar temps a l’elaboració
d’un Mandala és abstreure’s de tot el que ens envolta i això pot comportar un
benestar espiritual. Per tant, no em costa gens relacionar-ho amb un cert
sentit de la religiositat.
També
m’atreviria a assegurar que en la civilització actual, em refereixo a la
nostra, és molt difícil poder dedicar-hi gaire temps. Pot suposar una bona
manera d’abstreure’s de les preocupacions quotidianes i potser no cal fer-ne un
de sencer cada vegada, sinó passar-hi estones, tenir una cosa per fer que no
sigui una obligació quotidiana. Encara que tenir una cosa
a mitges també crea cert grau de dependència.
Bé,
de moment he aconseguit acolorir els deures amb quatre colors suaus com les
sorres dels somnis plaents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada