dilluns, 25 de maig de 2015

L’illa dels vents (Montserrat Fortuny)

Al començament del món
el mar no tenia ones,
era com un llac bufó,
s’hi banyaven papallones!

El homes hi navegaven
en barques de quatre rems,
i si algun vent buscaven,
havien de bufar ells.

Mes, ai! Encoratjats
per la seva fàcil feina,
se’n van molt més avall
i veuen una altra terra.

No és terra ferma, no,
que n’és una petita illa,
l’Illa del Vents,
tots fills de l’Èol,
que bufen tothora.

Ja són al seu poder,
al mar els retornen,
manant-los bufar
de dia i de nit
fins a rebentar
de tanta bufera.

Tant de bufar al mar,
finalment s’adormen
i, que no van a port,
mai no se n’adonen.

Un cop adormits,
passen dies i nits
sempre a la deriva.
I els ulls ensopits
no veuen cap riba.

Els homes i l’embarcació
troben al final
la gran perdició
en un alt penyal
i en ell s’estifollen...

Adéu, oh mar blau!
Adéu, vides meves!
Els vents han perdut
la seva drecera
i busquen nord i sud
l’Illa tan bella
pels set mars del món
i mai no la troben.

De tant en tant,
cruels i rabents,
un vaixell esclafen.
I una barca vella,
ben plena d’humans
també l’estavellen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada