dilluns, 11 de maig de 2015

Teatre (Núria Soler)

No te’n podies escapar, ja ho sé, però no diguis que no t’agradava. A vegades hauries preferit venir a jugar a bàsquet els diumenges al matí, però no podies. Els pares sempre et portaven a veure teatre infantil, titelles, circ... Et duien d’un lloc a un altre, sempre estaven ben informats sobre actes d’aquesta mena i tu, tu t’ho passaves d’allò més bé. L’endemà, a l’escola, mentre nosaltres només parlàvem del partit que havíem disputat el dia abans: si havíem guanyat, eufòrics, si havíem perdut, culpa dels àrbitres i d’aquell tan alt que...
Quan ja ens havíem desfogat d’entrada, tu, com si res, imitaves el que havies vist. Ho feies tan bé que, per nosaltres, era com si veiéssim la funció. Per tu vam conèixer les paraules de la Ventafocs i del Príncep, de la Caputxeta i del Llop, de la Blancaneus i la Madrasta... Provaves de repetir tombarelles i salts com al Circ, feies els papers del pallasso savi i del “tonto”, sabies fer anar els dits com si fossis un titellaire... Feies tots els papers de l’auca.
Ara dius que et sap greu no haver jugat a qualsevol joc de pilota però saps que no eres maldestre quan, a les hores del pati, jugaves amb nosaltres. Tenies recança de no venir amb l’equip però t’agradava qui-sap-lo anar al teatre.
Per això, així que vas poder, et vas inscriure a l’Institut del Teatre, vas passar les proves, vas estudiar-hi, vas fer dansa, mim i un sens fi de disciplines i, ara, ara que ets un gran actor, actor cotitzat, d’aquells que es fan pregar per fer una obra, ara et queixes i dius que t’hauria agradat jugar amb nosaltres!
Mira, cap de nosaltres ha estat un bon jugador de bàsquet, tots ens hem dispersat en oficis ben diversos. Alguns hem pogut treballar en allò que, en un moment o altre de l’adolescència, ens va cridar l’atenció. D’altres s’han hagut de conformar amb una feina qualsevol, ja que potser no van ser prou bons per assolir els exàmens o perquè no en van trobar cap i es van adaptar a alguna altra.
Tu, en canvi, has estudiat el que t’agradava i, a més a més, te n’has sortit molt bé. Fas el que sempre feies. Ets un bon actor, cotitzat, i actues ens els millors teatres. No t’hi amoïnis, qualsevol dia potser ensenyaràs el teu fill a fer anar una pilota i li diràs que, a tu, t’hauria agradat ser jugador de bàsquet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada