Ara ja feia temps
que em portava força bé i no sé que m’ha agafat avui que ja he tornat a fer una
de les meves trapelleries. He agafat el núvol petit, el més petit capaç de
transportar-me i l’he dut just a sobre d’una l’església quan en sortien uns
nuvis i he escampat quatre gotes. Ells no s’han arribat a mullar i el seguici
poc perquè tothom ha corregut per posar-se a cobert dins del temple. No he
deixat anar gaire aigua, no, només per jugar una mica.
És
que a vegades ja no puc més, tinc ganes de sortir, de deixar-me anar, de mullar
la terra, de sentir com les meves gotes es filtren dins dels erms i en
vivifiquen els vegetals. Al cap d’uns dies tot té un color verdós que fa goig
de veure. Em diuen que sóc entremaliada, que mai no caic allà on cal i que a
vegades em buido tota en un mateix lloc i acabo fent mal.
Tampoc
no saben com em costa dominar els núvols, ells són molt senyors, quan volen
s’ajunten de cop i, és clar, els uns per un sí, els altres per un no, ja hi som
i em costa posar pau. Si s’enfaden de veritat no hi puc pas fer res, comencen a
empentar-se els uns als altres i em fan caure en grans ruixats amb soroll de
trons i llampecs a dojo.
Jo
prefereixo lliscar pausadament i seguida, sense fer cas de les protestes de la
gent que rondina perquè ha d’agafar el paraigües, perquè se li mullen els peus,
perquè se’ls fan malbé les sabates... En canvi d’altres animals no me’n fan ni
cas, cavalls i vaques continuen pasturant com si res i fins i tot m’estan
agraïts perquè els espanto les mosques. Els humans tenen la pell molt fina i
amb una mica de mullena ja s’han constipat
De
tant en tant m’agafa un rampell dels grossos i en faig alguna de sonada perquè
es parli de mi. Una vegada, no sé quants anys fa, em vaig posar d’acord amb un
núvol xuclador i ens vam instal·lar sobre d’unes basses grans que els pagesos
fan servir per emmagatzemar aigua i el núvol, d’una inspiració, les va deixar
buides.
Veure
les cares d’astorament que van fer quan s’adonaren que l’aigua fugia cap amunt
no us les puc pas descriure i, encara menys, les que van fer els que van rebre
una pluja de granotes caiguda del cel.
Però
bé, deixem-ho aquí i com dieu vosaltres:
mai no plou a gust de tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada