dilluns, 19 de gener del 2015

La pluja (Núria Soler)

Ara ja feia temps que em portava força bé i no sé que m’ha agafat avui que ja he tornat a fer una de les meves trapelleries. He agafat el núvol petit, el més petit capaç de transportar-me i l’he dut just a sobre d’una l’església quan en sortien uns nuvis i he escampat quatre gotes. Ells no s’han arribat a mullar i el seguici poc perquè tothom ha corregut per posar-se a cobert dins del temple. No he deixat anar gaire aigua, no, només per jugar una mica.
És que a vegades ja no puc més, tinc ganes de sortir, de deixar-me anar, de mullar la terra, de sentir com les meves gotes es filtren dins dels erms i en vivifiquen els vegetals. Al cap d’uns dies tot té un color verdós que fa goig de veure. Em diuen que sóc entremaliada, que mai no caic allà on cal i que a vegades em buido tota en un mateix lloc i acabo fent mal.
Tampoc no saben com em costa dominar els núvols, ells són molt senyors, quan volen s’ajunten de cop i, és clar, els uns per un sí, els altres per un no, ja hi som i em costa posar pau. Si s’enfaden de veritat no hi puc pas fer res, comencen a empentar-se els uns als altres i em fan caure en grans ruixats amb soroll de trons i llampecs a dojo.
Jo prefereixo lliscar pausadament i seguida, sense fer cas de les protestes de la gent que rondina perquè ha d’agafar el paraigües, perquè se li mullen els peus, perquè se’ls fan malbé les sabates... En canvi d’altres animals no me’n fan ni cas, cavalls i vaques continuen pasturant com si res i fins i tot m’estan agraïts perquè els espanto les mosques. Els humans tenen la pell molt fina i amb una mica de mullena ja s’han constipat
De tant en tant m’agafa un rampell dels grossos i en faig alguna de sonada perquè es parli de mi. Una vegada, no sé quants anys fa, em vaig posar d’acord amb un núvol xuclador i ens vam instal·lar sobre d’unes basses grans que els pagesos fan servir per emmagatzemar aigua i el núvol, d’una inspiració, les va deixar buides.
Veure les cares d’astorament que van fer quan s’adonaren que l’aigua fugia cap amunt no us les puc pas descriure i, encara menys, les que van fer els que van rebre una pluja de granotes caiguda del cel.
Però bé, deixem-ho aquí i com dieu vosaltres:  mai no plou a gust de tothom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada