dilluns, 10 d’octubre de 2016

L'home que va enxampar el temps (Elisabet Prades)

Aquell dia, quan l'home va sortir al carrer, es va adonar que no duia la seva ombra.

     Va tornar enrere, va pujar les escales, la va cercar per tots els racons de la casa, no va trobar-ne ni un bocí.

      Amb decisió, va agafar un rellotge i se'l va posar a sota el braç, mai no li havia agradat perdre el temps. Va tancar la porta i va anar a la recerca de l'ombra fugida. En endur-se el temps, tot al seu pas s'anava degradant mentre ell caminava eternament sol per un desert sense ombres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada