dilluns, 10 d’octubre de 2016

Una breu història (Carme Marquès)


No cal dir que això és pura fantasia, que mai no ha passat, encara que podria ser que un dia em trobés en un destret semblant.

 En aquell temps, quan feia de turista... Em trobava aleshores a São Paulo. Una nit vaig decidir d’anar a sopar en un restaurant on també feien  espectacles típics del país. Per sopar, plats tradicionals acompanyats de begudes exòtiques. Quan em vaig despertar estava brut de vòmits, tirat en un racó d’un carreró mal il·luminat i m’havien furtat la cartera.

 No sabia què fer, m’arrossegava sense saber cap on anava, quan una llum llunyana fou la meva salvació. No tenia cap més opció, continuaria endavant fins a trobar-me sa i estalvi.

 Vaig treure’m la camisa i els pantalons fastigosos i en roba interior vaig simular que anava a banyar-me i a veure la sortida del sol. D’aquesta manera enginyosa vaig sortir-me’n bé del mal tràngol.       

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada