dilluns, 17 d’octubre de 2016

El mar regalima dels teus ulls (Elisabet Prades)












El mar regalima dels teus ulls
I les onades llisquen per les teves galtes nues
Em capbusso nua en les seves aigües
Blaves, tèbies, transparents
Que em traspassen i em fereixen

Vull collir-les, eixugar-les, bressolar-les
Estendre-les en un bosc de primavera
M'ofego en la seva tremolor
Llunyana, glaçada, indiferent com el no-res 

Em llisquen de les mans de tan ardents i fredes
I tot és nit en la ferida oberta
Foscor de pedra enmig de la tempesta
Solitud enmig la solitud, silenci

El mar regalima dels teus ulls
Llàgrimes de sal i dol, ones amargues
No són per mi
I esdevinc roca esgarrapant amor

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada