Allò
que fa plorar la mirada
Fa
brollar un somriure
I
desglaça les ombres de la nit.
No
sé com va anar a parar a les meves mans, era en blanc i negre,
gairebé un senzill “posado”. Me la vaig quedar mirant, no li
podia treure els ulls del damunt, era en blanc i negre, sí, però
desprenia una llum que feria, cremava el somriure, de tant obert. Em
van lliscar dues llàgrimes per les galtes del nen que duia a dins.
Aquell record ja no el guardava, era massa llunyà i jo massa petit.
Però sé que sense adonar-me'n, també l'havia viscut.
Al
cap de no sé quanta estona vaig eixugar-me les llàgrimes que no
volien fugir, i vaig guardar la fotografia d'una mare donant el pit a
un petit nadó.
******
EL MEU PARE NO HI ÉS...
******
EL MEU PARE NO HI ÉS...
El
meu pare no hi és...
I
ja no sóc cap princesa
Ja
ningú jeu al meu costat fins que m'adormo
No
hi ha ningú que quan vaig a dormir m'expliqui un conte
O
potser una història de pirates
El
meu pare no hi és...
Ningú
em fa el petó de bona nit com ell em feia
Totes
les nits, no se’n deixava ni una
I
ja ningú em porta a la plaça
Amb
la paperina de veces per donar-ne als coloms
El
meu pare no hi és...
Ja
ningú m'endinsarà a la platja perquè parli amb els peixos
Només
escoltaré les darreres paraules
“Filleta,
no puc”
I
em trobaré sola enmig de l'horitzó
El
meu pare no hi és... No! El meu pare
és amb mi
Mormolant-me
a cau d'orella cançons i paraules
I
em somriu, m'acarona, i m'abraça,
i
em besa a la galta quan me'n vaig a dormir
Com
quan era princesa, encara que no el puc veure
El
meu pare no hi és...
Tanco
els ulls, ell hi és,
sento
la seva tebior al meu costat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada