Una
vegada hi havia un nen que va venir del país dels somnis i de les
il·lusions. Va arribar en aquest món quan els lliris grocs
perfumaven l'aire i els cirerers florien. Quina alegria per a tothom!
El nen va alçar els bracets i va obrir les manetes. La lluna va
baixar del cel per mirar-se'l i la nit es va fer flonja per
embolcallar-lo. Els mil ulls del firmament es van obrir en un esclat
de llumetes per contemplar el seu primer esguard. El món sencer va
ser tot seu.
Però
a la matinada van venir les boires gebradores, talment unes cortines
blanques, van enfredorir l'aire i van tapar el sol.
El
sol va maldar per travessar aquelles boirades perquè volia amanyagar
l'infant, però no ho aconseguia. Els ocells, que ho van veure, van
començar a batre les ales ben fort, van agafar les vores de les
boires amb els becs i les van estirar i estirar fins que les van
esfilagarsar. Les flors van picar de mans, totes contentes. El sol va
passar entre les clarianes que havien obert els ocells i va córrer a
escalfar la pell de seda del nen, que va somriure, complagut
d'aquella besada càlida.
Des
d'aquell dia, els ocells fan passades davant de la casa del nen per
vigilar que res no destorbi els seus somnis. Quan és a punt de
despertar-se, els ocells fan una piuladissa melodiosa davant de la
seva finestra i l'aire perfumat fa arpegis entre les branques dels
arbres abans d'acostar-se als vidres per veure com el nen obre els
ulls a un nou dia de la seva vida.
Vet
aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos. I darrere
la porta hi ha una bossa de confits perquè tots els llaminers se'n
llepin els dits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada