Una
vegada hi havia un nin
molt
petit i molt bonic,
que
es deia GIL.
Va
passar un soldadet de plom,
Patim,
patom…!
que
li va dir:
Hola,
petit Gil!
Ara
ve la Ventafocs,
plena
de cendra de vora el foc
patim,
patom…!
amb
la Blancaneu,
tant
blanca com la neu.
Al
bosc, la Caputxeta Vermella
se'n
va a veure l'àvia, ella.
Però
es troba amb el Llop,
Patim,
patom…!
que
se les vol cruspir
I
la Bèstia ho va impedir,
matant
el Llop,
Patim,
patom…!
Què
et sembla, Gil?
La
Bella hi va acudir
i
va felicitar el seu marit,
Patom,
patim…!
I
ho van celebrar tots plegats,
amb
el Gat I la Rateta,
amb
la Dorment ja desperta,
Patim,
patam…!
I
amb Prínceps de tots colors,
Patim,
patom…!
I
què me'n dius de la col i del bou
I
del Patufet…?
Patim,
patem…!
I
aquest conte s'ha acabat.
Oi,
Gil, que t'ha agradat…?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada