Ja
n'estic farta, de veritat. Quants milers de vegades t'he dit que
abans de menjar, el que sigui, t'has de rentar les mans. Et llepes
els dits i t'empasses la porqueria d'haver tocat moltes coses, o el
gos, o les joguines per terra, i amb els aliments t'empasses tota la
brutícia. Oi que després et surten nafres a dins la boca o a la
llengua, que et fan mal i plores? I a l'estómac, què creus que està
passant? Doncs el mateix. Els microbis que t'has menjat lluiten amb
els petits granets bons que viuen allí i comences a tenir febre, et
trobes malament i el metge diu: “Unes injeccions”. Apa!
Tu mateix. Pensa-ho. M'entens, oi? T'ho mano pel teu bé. Ja
ho saps. Si no em fas cas et complicaràs la vida.
–
–Però,
mare, si ara no vaig a menjar!
–No,
faràs deures i el llapis anirà a la boca. Quantes coses has tocat
des que te les has rentat aquest matí? Ensenya'm les mans... Creus
que les tens netes? Oi que no? On anirà a parar aquesta porqueria?
–
A la llibreta, o al full, al llibre o a la llengua.
–Molt
bé, ja ho saps. Vols que tot quedi brut, o net i polit?
–Net.
–Doncs
ja saps què has de fer ara mateix. T’HO HE DIT MOLTES VEGADES. A
veure si a partir d'aquest moment te’n recordes per sempre. Mai no
ho tornaré a repetir o tindrem disgustos. Ja veurem els resultats!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada