T'ho diré només un cop (Elisabet Prades)

Ho escarbotarà la merla al teu jardí

Allà on les magnòlies no floreixen

I les albades seran plenes de boires i silenci.

 

T'ho diré només un cop

Quan a la font sigui mut el murmuri de l'aigua

I les paraules se t'ofeguin en un cel de boires

No tinguis por

Esbandeix-te les mans al mar

Abans d'agafar l'ham a hora baixa

Despulla’t del temps, de l'oblit inconfés, de l'efímera glòria

I deixa't endur pel tèrbol atzur de les seves aigües

Introdueix-te a les seves entranyes

Com el foc que cerca la passió més desitjada

Esdevé aigua i sal, ona infinita

Vola per les seves corrents inconfessables

Que la teva pell s'obri a l'insomni

I quan el seu alè et posseeixi

Dels teus pits, durs i erectes

Brollaran nues totes les paraules adormides

I fos l'ahir en les tenebres del no-res

Fugirà el silenci sord de la impotència

Seràs tu, etern, magnànim, vencedor de les tenebres

T'ho diré només un cop...

Esbandeix-te les mans al mar

Abans d'agafar l'ham a hora baixa.