Un conte per a en Gil (Llum)

Hi havia una vegada un núvol que canviava de forma segons estigués feliç o trist, si s'avorria o si jugava. A vegades semblava un cotó fluix, a vegades era transparent, o s'allargava, o s'estirava com el coll d'una girafa. Així es divertia.

Aquest nuvolet era molt guapo i molt blanc i li agradava vigilar de prop en Gil quan dormia i quan sortia a passejar amb el cotxet, quan menjava i quan jugava amb els papes. Se l'estimava de debò, molt i molt.

Era el seu company i el protegia i es posava content quan en Gil reia i feia petons.

També a la nit estava a l'aguait i s'acostava a la finestra per mirar-lo. De dia parlava amb les papallones i les marietes perquè anessin a jugar amb ell i després li contessin com havia gaudit.

Com n'era, de guapo, en Gil!

Quan en Gil anava al parc a jugar, el núvol s'acostava molt transparent a les flors perquè li fessin ganyotes festoses.

Altres vegades, al costat d'un gat o d'un gos, s'apropava i li feia moixaines al nas. En Gil sentia que li picava i se'l fregava, però era el nuvolet que li feia un petó.

Se l'estimava tant que sempre, d'una manera o altra, estava al seu costat i veia si es despertava a la nit i jugaven junts.

Sempre li enviava petonets i li somreia. I així va ser per sempre, perquè era el seu amic de cor, invisible per als altres.