dilluns, 27 de març de 2017

Tendresa (Llum)

Jo sento la tendresa com obrir el cor, del tot, fent-te cor, i sentir i veure-hi amb ell. Tornant-te nen, sense malícia ni condicionaments. Tenir davant un bebè amb aquells traços tendres, aquell nas, cigronet, aquells llavis, verges, les mans i dits tan diminuts...
Amb quina delicadesa els fregues, per no fer-los malbé.
Jo em dilueixo, em torno res i tot. Els petonejaria honorant-los, fent-me una amb aquella dolcesa, amant aquell ésser angelical.
Sento tendresa en veure els meus gats, a casa, amb els seus gestos, corredisses, carones, potetes, moviments. També em passa quan veig els gossos, al carrer, mirant amb ulls innocents, plens de confiança.
Sento tendresa en veure la petitesa d'un ocell, diminut, expressant vida i refilant, content.
En general sento tendresa en mirar qualsevol animal, no m'importa la grandària ni l'aspecte, sempre veig en ells gran innocència comparant-ho amb l'actitud humana. Estan en evolució, com nosaltres, però en un altre pla on desenvolupen altres aspectes i facetes. Moltes vegades n'hauríem d'aprendre, d'ells.
Cada vegada més les plantes m'atreuen en un llac d'amor i gratitud, i sento tendresa per la bellesa i perfecció que les vesteix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada