Persona gramatical (Antònia García)

Jo, primera persona del singular. Jo, vaig néixer. Jo, vaig anar prenent consciència de mi mateixa com a ésser humà mitjançant l'observació dels altres éssers humans, començant per la mare. Aleshores jo era la persona més important dins del nucli familiar. Però, qui era, jo? No tenia memòria, no tenia referències encara. Jo només tenia gana i son. Tot era nou per a mi. Mi, també és una forma de primera persona del singular.

I tu, qui eres? Eres la segona persona del singular. Eres qui m'alimentava, m'estimava i em protegia. Jo vaig créixer copiant el que veia al meu voltant. Tu em parlaves. Jo també volia parlar. Tu agafaves coses amb les mans. Jo també ho volia fer.

Ell, tercera persona del singular. Era el que sovint estava amb tu. Nosaltres, primera persona del plural, ens vam començar a entendre. Vosaltres, segona persona del plural, m'acaronàveu i m'agombolàveu. Jo vaig anar aprenent a fer servir el plor per demanar i a respondre a un somriure amb un altre somriure.

Ells, tercera persona del plural. Ells eren els meus germans i tots els altres éssers que m'ajudaven a agafar experiència. Jo, tu, ell, i tots els altres “ells”, conformàvem un tot, amb unes formes de relacionar-nos, amb unes normes, una educació. Això que se'n diu conviure. Passar a l'estadi de persona social.

La persona social és allò que ensenyem als altres després que el nostre “jo” ha estat domesticat. Després que ens hem posat la màscara i hem fet ressonar el que hem après que està bé. Hem fet ressonar el que suposem que els altres esperen de nosaltres. El nostre “jo”, de natural, acostuma a ser anàrquic i egoista. I no ens agrada gaire que ells, els altres, s'adonin dels nostres defectes i de les nostres mancances. Volem que ens tinguin en bon concepte. Com a persones socials, ens cal relacionar-nos, per salut física i mental, i amb la màscara posada, que és la manera de tenir una relació amable amb tothom, primeres, segones i terceres persones, del singular i del plural.

Per conèixer bé una persona, per veure què hi ha sota la màscara, cal haver menjat molts sacs de sal amb ella. Això és molt de temps, de vegades tota una vida. La màscara amaga els secrets i els sentiments més íntims de la persona. Amaga tot allò que seria contraproduent de mostrar o que la persona en qüestió vol preservar només per a ella sola.

Jo, i tots vosaltres, primera persona del singular i segona persona del plural, respectivament, som el resultat de barrejar idees, costums, coneixements adquirits i valors culturals, amb aquella essència pròpia que ens fa ser éssers únics, diferents dels altres. Aquella essència que, tot i ser pròpia, té les marques dels que ens han acompanyat o ens han precedit i que també passarem als que ens seguiran, en una continuïtat podríem dir gramatical, de jo a tu, de tu a ell, de persona a persona.