dilluns, 16 d’octubre del 2017

M’he trobat unes claus (Llum)



Anava caminant de presa per tornar a casa i deixar les bosses de la compra.
            Oi! Unes claus a terra.
            No són meves, les hi deixo, ja vindrà la persona a buscar-les. Però i si l'amo, en lloc d'anar a casa, resulta que se n'anava i se n'adona més tard?
            Potser les portava un nen en patinet o bici i no se n'ha adonat.
            Miro si hi ha algun senyal i les puc deixar a la bústia.
            M'ajupo, les cullo, miro i sembla que són particulars: la del portal, la de casa, la de la bústia, la de casa la iaia, la de la botiga, la del veí. El clauer és senzill.
            No en tinc ni idea. I si les deixo a terra i les agafa un xaval, jugarà amb elles i qui sap on aniran a parar. Però si me les emporto, per a l'amo també estaran perdudes.
            Les puc deixar en aquell banc, o a la branca d'aquest arbre, però també estaran a l'abast de qualsevol criatura i si les busquen, aniran mirant a terra, no amunt.
            Les deixaré en una botiga d'aquí a prop... i en quina? I si no ve mai a comprar?
            Bé, saps què? Que com que no són meves, no és la meva responsabilitat ficar-me on no em demanen. No me'n faig càrrec.
            Au! Les deixo on eren. Sort, claus!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada