Anava
caminant de presa per tornar a casa i deixar les bosses de la compra.
Oi! Unes claus a terra.
No són meves, les hi deixo, ja
vindrà la persona a buscar-les. Però i si l'amo, en lloc d'anar a casa, resulta
que se n'anava i se n'adona més tard?
Potser les portava un nen en patinet
o bici i no se n'ha adonat.
Miro si hi ha algun senyal i les puc
deixar a la bústia.
M'ajupo, les cullo, miro i sembla
que són particulars: la del portal, la de casa, la de la bústia, la de casa la
iaia, la de la botiga, la del veí. El clauer és senzill.
No en tinc ni idea. I si les deixo a
terra i les agafa un xaval, jugarà amb elles i qui sap on aniran a parar. Però
si me les emporto, per a l'amo també estaran perdudes.
Les puc deixar en aquell banc, o a
la branca d'aquest arbre, però també estaran a l'abast de qualsevol criatura i
si les busquen, aniran mirant a terra, no amunt.
Les deixaré en una botiga d'aquí a
prop... i en quina? I si no ve mai a comprar?
Bé, saps què? Que com que no són
meves, no és la meva responsabilitat ficar-me on no em demanen. No me'n faig
càrrec.
Au! Les deixo on eren. Sort, claus!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada