divendres, 27 d’octubre de 2017

Comiat per a la Núria (1943-2017)


Costa pensar que ja no et veuré més, Núria. Vam començar al mateix temps la nostra activitat al taller d'escriptura, ja des del seu inici, fa un grapat d'anys.
     Segons com, sembla que el temps no hagi passat.
   Encara em sembla que et veig, parlant amb passió dels llibres que llegies. Et fixaves en les expressions, en la manera com els autors sabien transmetre les emocions i quins recursos feien servir per explicar els fets. I quan escrivies, miraves de fer-ho com ells, buscaves les paraules més adients, que tinguessin el significat exacte per expressar el teu pensament.
    T'estimaves la lectura, l'aprenentatge continu a través dels diccionaris i les gramàtiques. Cada paraula nova que trobaves era com un petit tresor que incorporaves al teu extens vocabulari i després ho comparties amb nosaltres.
    Un altre aspecte de la teva manera de ser era l'amor per la naturalesa. Des de molt jove t'havies aficionat a la muntanya. Gaudies amb la contemplació dels paisatges, dels rius i llacs. I el mar. El mar era l'element amb què més t'identificaves. El senties a la pell, a les venes. Formava part de tu.
    La família era la teva vida. Pensaves en ells. Et preocupaves per ells. L'afecte per les persones del teu nucli familiar s'estenia també a les persones del teu entorn, les amistats, els companys. Eres generosa i comparties amb ells el teu temps, els teus sentiments.
    No podies sofrir les injustícies, la indiferència, la insensibilitat davant del patiment dels altres. Aquestes coses et revoltaven.
    Amb els companys del taller d'escriptura eres amable, oberta, oportuna amb els comentaris, amb una ironia subtil quan s'esqueia. Eres riallera, segura de tu mateixa, servicial. Mantenies la cohesió del grup sense haver de fer cap esforç, sense ni adonar-te'n.
    Davant de la malaltia i de l'adversitat, vas ser valenta i ho vas encarar amb serenitat. Vas lluitar amb coratge per la teva vida, amb l'ajuda de la teva família. No et vas rendir mai.
    Em queda el goig d'haver gaudit de la teva companyia i de la teva amistat durant força anys. Et recordaré amb enyorança, Núria, i et tindré sempre al pensament amb tot el meu afecte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada