dilluns, 23 d’octubre de 2017

Comiat de la Núria (Coral Romà)


Em costa de creure que te n’has anat per sempre, Núria, i sense que t’hagi pogut acomiadar ni que fos amb una darrera abraçada... Quin greu.

Has volgut desaparèixer entre flames, un destí adient per a tu perquè has estat una dona de foc, rebel i plena d’energia. I has volgut reposar després en aquest bonic jardí frescal, cosa que també t’escau perquè eres també una dona de terra, sòlida i fèrtil.

Núria Foc; plena d’empenta, vivacitat i curiositat imparables. De rialla alegre, d’humor espurnejant, de rèpliques ocurrents i llengua esmolada. Eres ràpida de pensament i tenies la intel·ligència sempre activa.

Núria Terra; et senties també molt arrelada al país, plena d’amor profund a una llengua i un territori molt estimats, i defensats sempre amb passió. I era terral també l’amistat que teníem, sòlidament plantada, i alimentada amb la generositat del teu cor.  

Núria Foc; semblaves feréstega de vegades, però l’aparent brusquedat embolcallava un fons de tendresa lluminosa que de tant en tant treia el nas als teus escrits.

Núria Terra; et caracteritzaven la fermesa i la valentia, el teu anar sempre de cara i sense vacil·lar, desdenyant les tebiors i les hipocresies de tota mena. Tenies una gran fortalesa i un caràcter decidit, i demostraves coratge en tot el que deies i feies.

Núria Foc; plena de rebel·lia i de rauxa, sempre disposada a lluitar pel que consideraves just i valuós, la guspira de la llibertat sempre encesa als teus ulls.

Per tot això i més et trobaré molt a faltar, Núria. Ha estat un regal i un honor poder-te conèixer. Avui és des de lluny que t’escric aquestes poques paraules, però em guardaré ben a prop, al cor i per sempre, la teva amistat i el teu record.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada