Entrevista a Núria Espert (Llum)

           

–Senyora Núria Espert?

            –Sí, jo mateixa. Qui és?

            –Soc Llum García, del diari Escriguinarda, de Barcelona, dedicat a la publicació d'escrits curts, fets per aficionats a escriure. Li truco per demanar-li una mica del seu temps per fer-li una petita entrevista pel nostre diari.

            –Està bé, però com deu saber, estic molt ocupada, no disposo de molt de temps i he de mirar l'agenda. Si vol, el proper divendres a les 15 h disposo d'uns minuts,  però puntual, si us plau.

            –On ens trobarem, si us plau?

            –Al  bar del teatre on estaré assajant.

            –Moltes gràcies. Hi seré.

* * *

            –Bona tarda, senyora Núria, i moltes gràcies per permetre'm de fer-li l'entrevista.

            –Si us plau, que el temps vola.

            –L'afició pel teatre li ve des de...

            –Des de petita,  molt petita, sentia volar la imaginació quan em contaven contes i jo sempre era la protagonista i em ficava en embolics, però em feia molt feliç ,viure en el meu món. Després, a l'escola, a l'hora del pati, jugava a representar escenes, com a entrenament per a les funcions que fèiem les amigues, companyes, els diumenges al matí, per a la gent petita del barri, en un pati lliure d'un veí.

            »A part, gaudia de valent, com molta canalla, posant-me disfresses amb les robes de la mare.

            »Sempre he sentit plaer en ficar-me a la pell de diferents personatges i vivint vides d'allò més estranyes. Quan llegia llibres i llibres, els devorava i els vivia en la meva realitat.

            –Quan va ser la primera vegada que va pujar a dalt d'un escenari?

            –Quan era a l'escola, per representar un diàleg nadalenc. Va ser inoblidable. Quina emoció! Penso que des de llavors vaig sentir el cuc del teatre dins meu i mai no he pogut deixar-lo.

            –Va ser autodidacta?

            –Ben bé sí. A l'escola vaig començar a aprendre però vaig fer moltes coses de manera lliure.

            »Ja joveneta, me'n vaig anar a França a una escola de renom i vaig aprendre tota la base del que després vaig desenvolupar. Vaig aprendre molt i molt.

            »Sempre he tingut fam d'aprendre, de superar-me, d'aconseguir fites més difícils i valuoses, i espero que sigui amb mi, aquest afany, durant els dies de vida que em restin. És la meva vida i si un dia el cos no m'ho permet, hauré de deixar l'escena, però mantindré el goig de veure representacions, de llegir, de seguir l'actualitat teatral.

            –Quantes vegades s'ha vestit d'home, en les representacions?

            –No moltes, penso que en tres ocasions. Representar personatges únics té, per a mi, un atractiu enorme. No importa canviar de sexe, en escena. És un repte.

            –I el cinema, li agrada?

            –Sí, però no té res a veure amb el treball a l'escenari, en directe, davant del públic, quan pots sentir el batec dels cors presos per l'emoció que la teva interpretació està produint. El dia que jo no estic fina ho noto, m'avergonyeixo per no donar honestament el que el públic es mereix; en canvi, visc una realitat molt real i diferent a la del dia a dia quan ho estic fent bé.

            –Molt, molt reconeguda per la seva atenció. Molt agraïda. Li desitjo que la felicitat que hi viu li duri mots anys, pel bé del teatre, del públic i de Catalunya, que por enorgullir-se de tenir-la con a icona d'escena. És un honor, per a tots nosaltres, poder gaudir de la seva presència en escena. Molt bon assaig i bona tarda.

            –A reveure.