Oh,
Núria, amiga entranyable,
intel·ligent, culta, afable,
bona
base del Taller.
Voluntat indomable
era
la teva, considerable.
Forta, altruista,
gran nedadora,
atleta en tota hora.
La
teva fina ironia,
la
teva sana alegria
seran sempre en nosaltres
al
Taller, a casa i sempre,
tant al matí com al
vespre,
a la
nit estrellada
i
als matins, a l’albada.
Sentirem sempre la teva veu,
alta,
forta i també greu.
Les
cendres al teu jardí,
sota
les llimones i el gessamí…
Adéu,
anem fent camí…
Sempre amable, admirable.
D'una voluntat indomable,
sempre et recordarem,
sempre t’estimarem!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada