En
Xavier Delcós feia quart curs de Personologia a la Universitat.
Esdevenir personotòleg era el gran somni de la seva vida. Embogia
amb tot allò que tingués a veure amb les persones, els seus
sentiments, els seus pensaments, les seves febleses, les seves
virtuts. Estimava tant les persones i la ciència que les estudiava,
que, fins i tot, havia esdevingut un dels col·leccionistes més
fervents i actius en la compra de directoris de persones jurídiques,
altrament dites empreses.
En
Xavier Delcós havia rebut l'encàrrec de llegir i confeccionar unes
notes del llibre Persones,
coses i cossos,
escrit pel filòsof Antonio Expósito. Una guspira mnemotècnica va
saltar de seguida dins del seu cervell i li va fer memòria de la
seva antiga afició pels noms de persones singulars.
Vet
aquí alguns exemples:
Juan
de la Cosa, Jack l'Esbufegador,
la Ventaclatellots, la Marieta de l'Oculista Viu. El primer nom de la
llista el va atraure especialment per la seva associació directa amb
un dels conceptes importants del llibre del qual Xavier Delcós havia
de fer les notes.
Això
ens obliga a fer-nos dues preguntes:
Primera
pregunta:
Quina
és aquesta cosa que va causar aquesta connexió?
La
resposta és evident: el mot cosa.
Segona
pregunta:
Per
què és tan important la cosa en aquest context que estem
explicant?
La
segona resposta és molt òbvia. Juan de la Cosa és una persona, i
no obstant això, porta l'antítesi de persona
en el seu nom.
Avançant-nos
a la transcripció de les notes del llibre que en Xavier va llegir,
la segona resposta la dóna el dret
civil
romà,
que
establia
de forma categòrica que una persona no era una cosa i viceversa, que
una cosa no era una persona.
Un
cop arribats aquí, podem transcriure les notes confeccionades per
Xavier Delcós, no sense, abans, desemmascarar la relació profunda
que tenia el nostre personotòleg amb el món de les màscares
antigues i modernes.
De
nit, quan dormia, màscares vingudes de tot arreu habitaven els seus
somnis. Podien venir del món grec de l'antiguitat i també d'Àfrica
i d'Oceania. Podien ser, també, caretes que representaven persones
vistes aquell mateix dia: negres, blanques, asiàtiques, dones
sapiens
i homes sapiens.
Dues nits abans, un vent pertorbador i agitador sacsejava les
màscares, mostrant allò que hi havia darrere d'elles: foscor i no
res. Una altra nit, un sol abrusador omplia la cambra de foc,
transformant les caràtules en tristos esquelets de filferro. La nit
anterior a l'exposició de les notes sobre el llibre Persones,
coses i
cossos,
va somiar que una caràtula gegant de color verd, que reproduïa la
portada del llibre on els noms rojos del títol es col·locaven sobre
els dos ulls i la boca: el mot persones sobre l'ull esquerre, el mot
coses sobre l'ull dret, i el mot cossos sobre la boca, l'invitava a
obrir-lo i a llegir-lo. L'endemà, a l'hora de llegir les notes, va
manifestar que se sentia molt rar i estrany davant d'aquestes notes i
que preferia transcriure directament la contraportada del llibre,
però, abans, li semblava necessari dir una frase introductòria:
A
la Roma antiga, l'únic que tenia estatus de persona, tant jurídic
com de
facto,
era el posseïdor de coses.
NOTES:
La
divisió entre persones i coses és el postulat que sembla haver
organitzat des de temps immemorials l'experiència humana. Cap altre
principi està tan arrelat en la percepció i en la consciència
moral com la convicció que els éssers humans no som coses, perquè
les coses, segons una dicotomia insalvable, són l'oposat a les
persones. Aquest nus entre persones i coses, determinat per la
confluència del dret romà, la filosofia grega i la concepció
cristiana, només pot ser desenredat, segons Antonio Expósito, des
de la perspectiva del cos, tercer exclòs de la dicotomia entre coses
i persones.
ANNEX:
-
PERSONA:
ANTROP:
Individu
de l'espècie humana. Persona física: tot ésser humà. Els homes
són iguals davant la llei, però segons les circumstàncies en què
es troben, es modifica llur capacitat jurídica o d'obrar com ara en
els casos de bogeria o minoritat.
Font:
Enciclopèdia Catalana
FILOSOFIA:
Individu
humà com a ésser que, dotat de consciència, transcendeix la
realitat físicobiològica –bé que, alhora, sempre queda
condicionat per ella–, gaudeix d'una radical autonomia, es realitza
adequadament en la relació amb els altres i pot decidir per ell
mateix el seu propi destí.
Font:
Enciclopèdia Catalana:
-
COSA:
Tot
allò que existeix o es concebut d'existir com una entitat separada,
sia material o espiritual, concreta o abstracta.
Allò
que és inanimat, per oposició a vivent.
Font:
Enciclopèdia Catalana
-
COS:
Agregat
de totes les parts materials que constitueixen l'organisme d'un home
o d'un animal. En l'home, és compost del cap, del tronc i de les
extremitats.
Font:
Enciclopèdia Catalana
-
MÀSCARA:
Todas
las transformaciones tienen algo de profundamente misterioso y
vergonzoso a la vez, puesto que lo equívoco y ambiguo se produce en
el momento en que algo se modifica lo bastante para ser "ya otra
cosa", pero aún sigue siendo lo que era. Por ello, las
metamorfosis tienen que ocultarse, de ahí la máscara. La ocultación
tiende a la transfiguración, a facilitar el traspaso de lo que se és
o lo que se quiere ser y éste es su carácter mágico, tan presente
en la máscara teatral griega como en la máscara religiosa africana
u oceánica.
Font:
Diccionario de los símbolos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada