Estimada Carme,
Pocs dies abans de Nadal ens vàrem trobar comprant a la mateixa
fruiteria i això va ser tota una sorpresa, tant per a tu com per a mi. Resulta
que totes dues acostumàvem a anar en aquella botiga però, per alguna estranya
raó, en els cinc anys que fa que visc al barri, mai abans no hi havíem
coincidit. El que no podíem saber és que no ens tornaríem a veure, ni en aquell
comerç, ni en el taller d'escriptura de Rocaguinarda, ni en cap altre lloc.
Un
dia abans que acabés l'any te'n vas anar per sempre quan encara no tocava i
imagino que ho vas fer sigil·losament, marxant de puntetes, gairebé sense fer
soroll, per no destorbar la quotidianitat dels teus éssers estimats.
Excel·lent
companya, discreta, atenta, servicial, humil, sensible… Així és com jo et veia i coneixia. La teva
sobtada absència em dol profundament i et trobaré a faltar per moltes raons.
Una d'elles és que ja no tindré l'oportunitat de seguir llegint els teus
relats, uns relats que, fugint de tota floritura, els escrivies i descrivies
amb un ritme envejablement natural.
Estimada
Carme, desitjo que allà on siguis t'envolti la pau i el descans que tots
desitgem trobar quan sigui l'hora de la nostra partida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada