És un dia clar.
Em llevo inspirada.
Agafo l'estimada estilogràfica per començar a
escriure tot el que bull a dins meu.
Belles flors entapissen el jardí,
Que per sort en puc gaudir des del llit.
Obro la finestra de bat a bat i respiro l'aire net del
matí.
No falta res per plasmar la revelació que em ve.
Escric, escric, escric.
Necessito fondre'm amb la natura, a prop de l'aigua que
flueix com el meu sentir.
És un goig intern el que sento, incommensurable.
Mira, m'emportaré la canya de pescar per si cal
passejar el cuc!
Arribo al llac on tot és calm, bellesa, esplendor,
silenci, harmonia, perfecció.
Sobre la superfície de l'aigua els rajos de sol fan
ganyotes.
Em sento part de tot!
No em queda res més sinó saludar la Vida i
agrair-li poder Viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada