L'obsequi (Antònia García)

L'aniversari de casament d'en Sebastià s'acosta. Li farem una festa i cadascú li durà un obsequi. Jo sóc el seu millor amic i vaig ser el seu padrí de bodes. Li he de fer un regal amb cara i ulls. Mmm... Em penso que li agradaria una estilogràfica. Segur que sí! Alguna vegada m'ha dit que troba que és millor una ploma estilogràfica que un bolígraf. Que amb la ploma es poden fer gruixos diferents a les lletres i és més artístic, més original. Un estoig elegant... amb una ploma de marca bona... Amb plomí d'or...  Pot estar bé. Però, i la Júlia? A la Júlia, què li regalo? Perquè la ploma seria només per a ell... I per a ella, què? Un ram de flors ben gros, potser? No. Es veuria massa que no he sabut què regalar-li, a ella. I és que... és tan complicada, la Júlia, pobreta... No sé què li va veure, en Sebastià. Mmm... Les flors, fora. Podria, he, he, podria buscar-li un llibre de postures al llit, un Kamasutra amb coberta de pell... Ha, ha! La cara que hi faria, ella! Ai, quin tip de riure! Però, per què sóc tan animal? Seria divertit però no estaria bé. La Júlia no té sentit de l'humor. Fora, també, el Kamasutra. A veure si em concentro... Em cal un indici, una revelació... Alguna cosa que serveixi per a tots dos... Un cap de setmana en un lloc romàntic? Ahà! Em sembla que vaig bé! Un hotelet al Pirineu, amb prats plens de vaques i vedells que pasturen, amb alguna església romànica a prop... Un riu d'aigües netes, amb peixos... Ei! Podria arrodonir l'obsequi de l'estada amb l'obsequi d'una canya de pescar per a cadascú, i que anessin a pescar truites de riu, que diuen que és un esport d'allò més relaxant... Sobretot, si triguen a picar, perquè es té temps per descansar la ment... Quina ximpleria! No sé pas com és que se m'ha acudit... Descartades les canyes de pescar. En canvi, l'hotelet podria servir... Sí! I contractar un guia que els portés d'excursió cap a un cim de per allí... Val més que no, no fos cas que, per mala sort, un d'ells caigués per les roques i es petés una cama. Me'n sentiria responsable. I doncs, quin obsequi els puc fer? Ho he de resoldre aviat perquè els dies passen i si no trobo una cosa que els agradi, si no ho encerto, amb el caràcter que té la Júlia, és capaç de posar mala maror entre en Sebastià i jo i fer que mai més no em vulgui saludar.