Què és la Llibertat?
Un dret, un valor, una
necessitat, fer el que et doni la gana, o només una paraula?
Cadascú anem gaudint o patint
la nostra vida d'acord amb els nostres propis conceptes, valors, esquemes. Depèn molt del nostre temperament, cultura,
família, àmbit en què hem crescut, amics, companys...
Acceptar o no, practicar o no,
necessitar o no, reafirmar-se o no, acceptar o no.
Sempre he pensat que un home
dins la presó es pot trobar més lliure que un altre que viu a casa.
El de dins es pot adequar,
“acomodar” a allò que té i no oferir resistència; sap que tot és passatger i
decideix viure amb el que li toca. No li agrada però ja no s'obsessiona per sortir, per fer una altra vida.
El que viu a casa ha d'acceptar
les ordres, gustos, imposicions,
voluntats del que està per sobre, almenys així s'ho creu, i diuen que conviuen
plegats, ell es rebel·la, es neguiteja, odia el seu rol, no sap com
sortir-se’n, pateix d'amagat, intenta portar una vida normal, dissimulant,
porta una feixuga càrrega al damunt que l'ofega. El verí que es va excretant
creix més cada dia i s'acaba enverinant i surten: gastritis, ofecs, úlceres,
pedres, dolors...
Tots tenim una tanca davant
nostre; a vegades la veiem massa seguit i patim molt. Altres vegades, una tanca
antiga arribem a no veure-la, ni ens n'adonem perquè s'ha dissolt, ha
desaparegut, ja no és un obstacle per superar.
És que no sempre ho sabem
gestionar, ens costa molt aprendre, tenim massa condicionaments. Cada tanca té
aspectes i circumstàncies diferents, que cadascú li ha posat, segons les
pròpies valoracions i judicis.
Hi ha tanques que les tenim
presents durant tota la vida, ens n'anem sense dissoldre-les i allí estaran
esperant-nos quan tornem.
Hi ha moltes formes de viure la
vida. Cadascú té la seva pròpia i així va teixint la seva xarxa que l’emmordassa.
Les barreres, les resistències,
els patiments, les recances, són pròpies, depèn del nivell d'implicació
personal, de la força que posem en cada situació.
L'Absolut és absolut. Tota la
resta és relatiu, perquè tot és subjectiu i mai no hi ha dues ocasions iguals.
Per a uns hi ha la tanca davant
la seva llibertat. Per a d'altres hi ha tanca sempre, no aspiren a més.
La llibertat està on tu la vols viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada