Quan s'aixeca una tanca, en quin
cantó queda la llibertat?
Enlloc.
La
paraula anglesa per a llibertat, freedom,
prové d'una arrel indoeuropea que significa “estimar”. Quan estimem ens sentim
units, no dividits com fa sentir l'odi. L'odi com a antítesi de l'amor crea
tanques, murs, presons, camps de concentració on tancar els altres per raons o
desraons com la raça, la cultura, la religió o el gènere. És cert que històricament
hi ha hagut murs que no pretenien retallar la llibertat dels pobles, sinó
gaudir de més seguretat dintre dels espais delimitats per la seva construcció:
el Mur d'Adrià per protegir la Britània romana de les tribus dels pictes o la
Gran Muralla xinesa per protegir-se de les tribus nòmades de l'Àsia Central.
En
un context molt diferent, com en el que nosaltres vivim actualment, el panorama
és molt més divers i l'aixecament de murs i tanques només s'explica pel discurs
de l'odi que, en el cas d'Europa, sol manifestar-se contra persones d'altres
religions, d'altres cultures, amb un altre color de pell. En definitiva, gent
que no és blanca ni de cultura cristiana.
Quin
és el perquè d'aquesta discriminació, d'aquests prejudicis amb què ens tanquem
els uns als altres?
Iniciatives
històriques molt lloables, com per exemple la Revolució Francesa. Qui no coneix
allò de LIBERTÉ, ÉGALITÉ, FRATERNITÉ, i els Drets de l'Home, que no pas de la
dona! Un altre exemple és la Revolució nord-americana, equipada amb una constitució
i uns drets impecables, però això no va significar la llibertat dels esclaus
negres. Si més no, no en tots els estats de la Unió.
La
paraula i la idea de llibertat estan carregades de futur i formen part
indestriable de l'essència del ésser humà.
Quan
s'aixeca una tanca, en quin cantó queda la llibertat?
En
el nostre cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada