dilluns, 9 de gener de 2017

La destrucció d'Alep (Antònia García)



Fa més de sis anys que va començar la guerra a Síria. Una guerra tan horrible i cruel com ho són totes les guerres. L'any 1986, la ciutat d'Alep va ser declarada Patrimoni de la Humanitat. Ara és una ciutat destruïda. Els bombardeigs han esfondrat les cases i han mort moltes persones. La barbàrie s'ha acarnissat també amb gent civil, gent innocent de totes les edats. Assassinats, tortures, fam, sofriment, malalties, carències de tota mena, fugides de la població sota les bombes cap a un destí incert...
Per desgràcia no és l'únic cas. La guerra i les seves conseqüències són consubstancials al gènere humà. Els homes, els més grans depredadors, que es destrueixen entre ells de la manera més salvatge i inhumana, han actuat així des de sempre i a tot arreu. I hom es pregunta: de què li serveix la intel·ligència? Aquesta facultat tan fantàstica que li ha permès avançar a través de la història... Aquesta intel·ligència que, amb els estudis i nous descobriments, ha aconseguit curar moltes malalties i salvar vides. I després, en un conflicte armat, amb un menyspreu absolut vers la vida i la dignitat, ha arrabassat l'existència de milers i milers d'homes, dones i criatures.
Alep és una mostra del que ja ha passat en altres llocs i en altres èpoques. La ciutat d'Alep, des de  l'antiguitat, va estar sota el poder dels hittites, dels assiris, dels àrabs... Tothom va cometre iguals o semblants malvestats. També els mongols, els otomans... Ara, els soldats de l'exèrcit de Baixar-al-Assad, amb participació o consentiment d'altres potències estrangeres, enfrontat amb els rebels, són els qui estan destrossant el país. Mentre organitzacions de voluntaris exposen la vida per ajudar, el Consell de Drets Humans de l'ONU i altres grups semblants aconsellen, recomanen, de parar les massacres i els  atacs. De paraules i de bones intencions, ja n'hi ha, ja... Però amb això no n'hi ha prou. Mentrestant, les vendes d'armes no s'aturen i els qui ensumen grans negocis amb la futura reconstrucció de la malmesa Síria es freguen les mans.
Alep. Les aigües del riu que  travessa la ciutat baixen ensangonades. Cossos torturats de joves i d'adolescents omplen els marges. Hi ha supervivents que ho han perdut tot: la casa, la família, i no poden fugir de la ciutat. La mort guanya la partida. Hi ha fosses plenes de cadàvers sense nom que clamen al cel. Però el cel no respon...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada