dilluns, 23 de gener de 2017

El somni (Montserrat Fortuny)



L'altre dia, al taller d'escriptura on vaig cada dilluns, vàrem estar parlant d'un poblet català, molt bonic, i vaig recordar que conservo unes postals de la vegada que vaig visitar-lo.
            Busco als calaixos de l'escriptori, on tinc una bona quantitat de postals, i sí, les trobo. Al mateix calaix, al fons, hi veig una ploma ESTILOGRÀFICA. Que en fa, de temps, que no la faig servir! Ara, amb els pràctics bolígrafs i les tecles de l'ordinador, ja no ens calen aquestes plomes.
            Aquesta era la meva, de colors vius; la del meu pare era si no negra, molt fosca. No sé on deu parar. La mare no en tenia, però, quan tornava de comprar, agafava la primera que veia i es posava a escriure el nom de tot allò que havia comprat, patates, cebes, ous, carn, peix, etc. I el seu preu. No s'havia equivocat mai, no, ni quan venia de plaça, “la plaça de vendre”, que deia ella, igual que la Colometa, encara que no havia llegit aquella novel·la.
            Intento escriure i res. La tinta, amb tants d'anys, ja deu ser ben seca i torno a guardar la ploma allà on era.
            Penso que he de regar les plantes dels balcons i de la galeria. A l'estiu ho faig a la nit, abans d'anar a dormir, però a l'hivern, de seguida que em llevo. Als balcons hi toca el sol tot l'any i a la galeria, només a l'estiu. De les plantes del balcó, no n'hi ha cap que tingui  FLORS en aquesta època. Ni geranis, ni el gran gessamí, que tanta olor fa quan està florit. A la galeria hi ha les d'interior i aquestes continuen florides tot l'any, menys les vermelles, les ponsèties.
            Tal com dic, normalment les rego de seguida d'aixecar-me del LLIT, però avui m'he entretingut més. Potser perquè s'hi estava bé, al llit, avui, perquè fa més fred? O potser perquè he buscat les postals, o per la troballa de la ploma? Penso que ha estat, més que res, pel somni que he tingut, que m'ha impressionat una mica.
            No crec que els somnis siguin una REVELACIÓ de res de res, però hi ha molta gent que sí que creu que tots els somnis ho són, de revelació; per exemple, quan Josep, el fill de Jacob, va endevinar el del faraó i per això va ser deslliurat de les seves cadenes i va arribar a ser el més important dels seus consellers.
            Avui he somniat una CANYA DE PESCAR…! Quina cosa més estrafolària…! M'estava jo ben asseguda en una roca, davant del mar, blau i quiet, transparent, amb una modesta canya, quan, de sobte, mentre la tenia a les mans, se'm convertia en una canya d'or, brillant com el sol, i de seguida pescava un peixet de platí, amb els ulls de maragdes i les dentetes com les perles…! Molt bé, me'l podria vendre i així podría comprar-ne un de debò, de peixos per a menjar… perquè el d'or no em treuria la gana…
            I qui m'havia concedit aquest art de convertir les canyes en or? Que me'l presentin, perquè m'agradarà anar-lo a SALUDAR…!  I li diré que, per molt que valguin l'or, el platí i les pedres precioses, cap joia no em donarà mai tant de plaer com el que tinc de pescar peixet bellugadís, amb les escames brillant de manera natural a la llum del sol i que, posat damunt les brases, farà el millor àpat que pugui somniar!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada