Res del que va ser viu no es perd.
Carme Marquès
Es fa tan estrany pensar que no et tornaré a veure
al taller dels dilluns, Carme. Ens faltarà a totes la teva presència serena i
tranquil·la i els teus escrits plens de sensibilitat. En ells s’hi reflectia
molt bé el teu caràcter, la calma interior que traspuaves, els valors d’humanitat
i solidaritat que et caracteritzaven.
Eres una dona que estava en pau
amb si mateixa i amb el món. Per sota del tràfec quotidià sabies identificar
les tènues connexions que hi ha entre tots els éssers, gaudies dels petits
plaers, apreciaves el contacte amb la natura, la bellesa de la qual senties amb
una especial intensitat, com si t’alimentés. En l’amistat i en les relacions
humanes eres discreta i atenta, respectuosa i plena d’afecte.
Vivies i acceptaves la vida amb coratge
i senzillesa, i amb aquest mateix esperit valent i serè m’imagino que hauràs emprès
aquest darrer viatge cap al desconegut, cap a aquest lloc on esperaves
reunir-te amb les persones estimades i enyorades.
Com deies en un dels teus
escrits, res del que va ser viu no es perd. Malgrat la mort que ens ha separat no
et perdrem del tot, doncs, ja que continuaràs molt viva en el nostre record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada