dilluns, 2 de gener de 2017

Comiat de la Carme (Coral Romà)



Res del que va ser viu no es perd.
Carme Marquès

Es fa tan estrany pensar que no et tornaré a veure al taller dels dilluns, Carme. Ens faltarà a totes la teva presència serena i tranquil·la i els teus escrits plens de sensibilitat. En ells s’hi reflectia molt bé el teu caràcter, la calma interior que traspuaves, els valors d’humanitat i solidaritat que et caracteritzaven.
Eres una dona que estava en pau amb si mateixa i amb el món. Per sota del tràfec quotidià sabies identificar les tènues connexions que hi ha entre tots els éssers, gaudies dels petits plaers, apreciaves el contacte amb la natura, la bellesa de la qual senties amb una especial intensitat, com si t’alimentés. En l’amistat i en les relacions humanes eres discreta i atenta, respectuosa i plena d’afecte.  
Vivies i acceptaves la vida amb coratge i senzillesa, i amb aquest mateix esperit valent i serè m’imagino que hauràs emprès aquest darrer viatge cap al desconegut, cap a aquest lloc on esperaves reunir-te amb les persones estimades i enyorades.
Com deies en un dels teus escrits, res del que va ser viu no es perd. Malgrat la mort que ens ha separat no et perdrem del tot, doncs, ja que continuaràs molt viva en el nostre record.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada