“Cançó de Solveig” (Antònia García)

«Cançó de Solveig». Fragment de la Suite número 2 de Peer Gynt, d'Edvard Grieg, que va compondre la música per acompanyar l'obra teatral del mateix nom, escrita per Henrik Ibsen i basada en contes populars noruecs.

Si la primavera i l'estiu s'han marcit,

Si passa l'hivern i tot l'any ha fugit,

Jo sé que tornaràs, serà tot com abans.

N'he fet la prometença i et seré sempre fidel.

Déu vulgui ajudar-te, si encara veus el sol,

I que Ell et beneeixi, quan caiguis de genolls.

Jo t'esperaré fins que vinguis de nou.

Si et quedes allà dalt, vull que ens hi trobem tots dos.

(Lletra / adaptació de Feliu Formosa)

La neu es pot fondre, les flors del jardí,

l'estiu pot marcir-les i l'any pot morir.

No hi ha sense terme sinó l'amor meu,

que espera que tornis, eternament teu.

Que el bon Déu et valgui, no tinc altre anhel:

si ets viu, a la terra; si ets mort, en el cel.

Cor meu, doncs, espera, si no el veus aquí,

a dalt de la glòria el veuràs sense fi.

(Lletra/ adaptació de Ventura Gassol i Joan Puig i Ferreter)

La teva cançó m'entendreix, Solveig. Has triat viure a la cabana de troncs que té unes banyes de cérvol, com a guarniment, per sobre de la porta. La va fer el teu estimat Peer. Aquí l'esperes, com li vas prometre. Esperes el seu retorn i, mentrestant, els dies van passant, l'hivern, la primavera, l'estiu... Però no hi ha límits per al teu amor i per a la teva espera. Avui, un dia d'estiu, davant de la porta de la cabana, files i files mentre l'esperes. La cançó surt dels teus llavis invocant protecció per al teu estimat, reiterant el teu amor, forta en la teva esperança. La teva mirada travessa el bosc fins a les aigües quietes del fiord llunyà. Per on vindrà en Peer Gynt? Ell tornarà, n'estàs segura.

Solveig, amb el fus i la filosa a les mans, em fas pensar en una parca que fila la vida del teu estimat Peer. Però, i la teva vida? Vius només per estimar i per esperar. No saps en quines trifulgues està immers en Peer, en quins braços amants ha passat el seu temps. Però no vols ni pensar-ho, això. El teu amor el redimeix de tota culpa. Un dia tornarà i, quan torni, el rebràs amb els braços oberts i amb una cançó als llavis, com la que cantes ara.