La notícia (Carme Marquès)

El meu poble és tan petit que no surt mai als diaris. Per això em va sorprendre quan en un mitjà important va sortir la noticia que al petit poble d’Anglesola, s’havia descobert l’amagatall del químic Joaquim Anglès, cap d’una xarxa de fabricació i distribució de drogues. Famós delinqüent que va ser empresonat i va complir condemna pel mateix delicte deu anys enrere.

Ningú del poble no ho sospitava, ja que l’activitat es duia en una casa aïllada, als afores, lluny de qualsevol via de pas.

Els mossos d’esquadra, juntament amb la policia nacional, havien fet un seguiment de les activitats del professor, des de que va complir l’anterior condemna.

Els vilatans no se’n sabien avenir. Aquell poble petit, ordenat, on no es movia ni una fulla sense que se n’assabentés tothom, la notícia fou com una bomba que corria de boca en boca, a tothora.

―Ai, Déu meu, quina mala fama ens ha caigut a sobre!

―Dona, Marieta, quina culpa en tenim nosaltres? Sí més no la culpa és de l’Isidre, amb l’afany de llogar aquell miserable barracot, no va assabentar-se de a qui ho feia.

―És clar, qui li ho anava a dir que aquell llunyà i miserable casalot interessés a algú.

―M’ha dit el meu fill que hi han trobat tot de productes químics per transformar-los en unes pastilles de coloraines que la jovenalla empra per donar-se força i aguantar sense dormir durant moltes hores.

―Ai, Déu meu on anirem a parar per aquest camí! Abans les persones ignoràvem aquestes modernitats i no necessitàvem aquests estimulants per empènyer el dia a dia.

―Potser rau aquí el misteri; encara no havíem complert els 14 anys i ja anàvem a treballar vuit hores diàries: al taller, a l’obrador, a l’oficina, o al camp, com jo.

―Sí noia, amb prou feines teníem temps d’avorrir-nos.

―Ens hem lliurat d’una bona. T’imagines que no els haguessin descobert? El poble aniria ple de gent estranya, compradors i distribuïdors. Això sí que hagués estat perillós.

―Espero que facin una bona neteja del lloc i no en quedi ni una engruna, res de res.

―És clar que sí, jo hi confio. Au, no t’amoïnis més. Ja veuràs com el nostre petit i oblidat poble torna a la normalitat i aquí pau i allà glòria.