Tristesa d’amor,
punyal cruel,
que al cor se’m
clava
quan penso en ell.
I, on seràs?
Vares marxar
del meu costat
I sempre sola
ja m’he quedat.
On són els versos
que em dedicaves?
Dolces cançons...
On és l’amor?
On és el cor
que bategava
al meu compàs,
a les meves mans?
Oh, quin despit!
On és el cor
que alenava
sobre el meu pit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada