dilluns, 27 d’abril de 2015

Aquella llàgrima... (Carme Marquès)

“Una furtiva lágrima asomó en sus ojos.
Parecía envidiar a estas jóvenes.
¿Que más estoy buscando?
Me ama, si, lo veo.
¡Sentir un solo instante los latidos de su hermoso corazón!
¡Confundir sus suspiros con los míos¡
¡Cielos puedo morir!
Ya no te pido más de amor."

(Elixir de amor, Ària: Una furtiva lágrima, Música Gaetano Donizetti)

Aquesta història es desenvolupa en un petit poble del País Basc francès a finals del s. XVIII. Neromino, un noi camperol, no gaire intel·ligent i una mica retret, s’enamora d’Andina, la qual coqueteja amb un militar i esquiva Neromino.
L’amor romàntic que inflama el cor del noi, aconsegueix enamorar-la. Ella ho sap quan veu una llàgrima que li llisca cara avall. El noi creu morir d’amor. Té la veu tremolosa i els ulls entelats de llàgrimes, dels llavis li brollen les paraules més boniques que tota dona desitja oir del seu enamorat.
Són instants màgics, el moment exacte on els cors sintonitzen, com si un corrent elèctric despertés sentiments amagats que els uniran per sempre més. Una atracció que no poden ni volen defugir. El destí els marcarà el pervenir. Sostenir-ho serà qüestió d’amor vertader.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada