“Una furtiva lágrima asomó en sus ojos.
Parecía envidiar a estas jóvenes.
¿Que más estoy buscando?
Me ama, si, lo veo.
¡Sentir un solo instante los latidos de su
hermoso corazón!
¡Confundir sus suspiros con los míos¡
¡Cielos puedo morir!
Ya no te pido más de amor."
(Elixir de amor, Ària: Una furtiva lágrima,
Música Gaetano Donizetti)
Aquesta història es desenvolupa en un
petit poble del País Basc francès a finals del s. XVIII. Neromino, un noi camperol,
no gaire intel·ligent i una mica retret, s’enamora d’Andina, la qual coqueteja amb
un militar i esquiva Neromino.
L’amor romàntic
que inflama el cor del noi, aconsegueix enamorar-la. Ella ho sap quan veu una
llàgrima que li llisca cara avall. El noi creu morir d’amor. Té la veu tremolosa
i els ulls entelats de llàgrimes, dels llavis li brollen les paraules més boniques
que tota dona desitja oir del seu enamorat.
Són instants
màgics, el moment exacte on els cors sintonitzen, com si un corrent elèctric
despertés sentiments amagats que els uniran per sempre més. Una atracció que no
poden ni volen defugir. El destí els marcarà el pervenir. Sostenir-ho serà
qüestió d’amor vertader.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada