Religió? Quina?
N’hi ha tantes de religions que es fa difícil dir si cal que s’ensenyin a
l’escola. Considero que l’aprenentatge de la religió, sigui quina sigui o no en
sigui cap, ha de partir d’un mateix i, per tant, si se sent atret par algun
tipus de creença religiosa, qui hi estigui interessat ja cercarà la manera
d’acostar-s’hi.
Ensenyar
una religió als nens pressuposa orientar-los cap a una creença preestablerta
que potser no s’adiu amb el context familiar i que els pot generar conflicte.
No
estic en contra de cap tipus d’ensenyament sempre que no pressuposi marcar un
camí. Crec força més convenient tractar les religions en el vessant històric i
ensenyar tot el que fa referència a l’evolució de les creences religioses al
llarg de la història i com a complement d’aquesta.
Cal
tenir en compte que la major part dels conflictes armats que ha patit la
humanitat han estat i, desgraciadament, estan propiciats en nom o en contra
d’un déu. Que siguin motiu d’hostilitat les creences d’uns envers aquells que
en tenen unes altres de diferents em fa sospitar que les religions utilitzen
els sentiments dels creients en benefici d’altres interessos.
En
tot cas, les creences religioses haurien de restringir-se a l’àmbit
estrictament personal i mai intentar inculcar-les per obligació ja que cal que
tinguem en compte que tots creiem sempre estar en posició d’una veritat
indiscutible.
A
més a més, també considero que cap d’aquestes veritats es basen en res concret.
Només són un concepte que viu en cadascú i que, en aquells que tenen necessitat
de creure que el seu destí ve donat per una voluntat superior, es transforma en
veritat absoluta.
A
més a més em sembla que quan un(a) sent la necessitat de dirigir-se a una força
no tangible pot fer-ho amb les seves pròpies paraules, no cal que ningú els les
proporcioni i , encara menys, en formes estereotipades. Tots tenim el nostre
llenguatge íntim per comunicar-nos, tots utilitzem fórmules personals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada