dilluns, 16 de març de 2015

El debat (Antònia García)


Durant la celebració de les IVes Jornades d'Intercanvis Culturals que es feien a la ciutat de Sarti, un dels temes a debatre, l'ensenyament religiós, era formulat amb aquesta pregunta: “Creieu que a les escoles ha de ser obligatòria, com a assignatura, la religió?”
Els assistents al debat van començar a expressar les seves opinions.
Els mahometans van dir que sí, i que a les escoles alcoràniques així es feia. A les mesquites, els nens aprenien a llegir i a resar i, més tard, ampliaven els estudis.
Els jueus també hi van estar d'acord. Els infants, des de ben petits, havien d'anar a les sinagogues amb els seus familiars i també havien de rebre ensenyament religiós a les escoles.
D'entre els cristians, catòlics, protestants, etc., n'hi havia que hi estaven d'acord. La religió havia de ser present a l'ensenyament com a assignatura. També n'hi havia que opinaven que la religió era una cosa molt personal, que pertanyia a l'àmbit privat i domèstic. Que era a casa on s'havia d'aprendre. Però que, per a qui així ho desitgés, també a les esglésies s'ensenyava el catecisme. I en cas que s'ensenyés com a assignatura obligatòria a les escoles, no s'havia de limitar a una sola religió sinó que s'havien d'impartir coneixements sobre les altres religions, si més no, sobre els principals grups de creences religioses.
Els laics hi van dir la seva: no s'havia d'ensenyar religió a les escoles. Cada persona havia de poder triar les seves creences sense cap influència de l'ensenyament escolar ni de cap altre mena.
Els budistes i els hinduistes no hi van estar d'acord. Segons ells, la religió, qualsevol religió, s'havia d'ensenyar obligatòriament en tots els àmbits, a les escoles i també en la intimitat de les famílies. La religió ho havia d'impregnar tot. Les persones havien de viure immerses en les seves creences i havien de practicar tots els rituals.
Arribats en aquest punt, van prendre la paraula els representants d'algunes religions animistes i els d'altres creences poc conegudes que van deixar parat l'auditori amb uns raonaments molt respectuosos envers les altres religions i una defensa aferrissada de l'absoluta llibertat personal d'opció religiosa a què tenien dret tots els humans. Aquests representants, que van ser els últims a prendre la paraula, van venir a dir que la religió de cadascú podia passar, en principi, dels pares als fills, però un cop aquests últims arribessin a l'edat adulta, podien triar el camí propi.
A continuació, hi hagué un debat llarg i apassionat. Curiosament, no va servir de gran cosa perquè els assistents a aquelles Jornades van continuar pensant el mateix que abans de començar l'acte. I al contrari del que es pretenia, cadascú es va refermar més en la idea que era ell, i no els altres, qui tenia la raó.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada