Un mestre al mig dels camps (Marta Pedrero)

S’obre el teló, hi ha un home enfilat a dalt d’una columna, la columna està situada al mig d’un turó, i el turó allunyat d’un poble enmig d’un camp. L’home sembla pensatiu, mira a l’horitzó, no sembla que tingui pressa però la seva mirada és expectant. Els núvols passen lentament i donen llums i ombres al paisatge, un vent lleuger mou el blat sec dels camps i forma onades grogues que van amunt i avall sense parar. Entremig del blat es veu una figura que porta un petit sac i un barret, de mica en mica, creua els camps fins a apropar-se a l’home que està sobre la columna.

Amir: Ei, mestre, bon dia tingui! Li he portat una mica d’aigua i unes pomes, i he pensat que podria fer-li una mica de companyia.

Mestre: Mal fet, mal fet, Amir, no tens cap ocupació millor? Fóra més interessant que estudiessis i no que vinguis a fer companyia a aquest vell que només té ganes de gaudir de la contemplació en solitud.

Amir: Sí, mestre, però digui’m, ha descobert alguna cosa? Perquè jo, per més que llegeixo, no arribo a entendre l'existència. I veig un home com vostè, que ha acumulat tants coneixements i tantes experiències al llarg de la seva vida, i trobo absurd que hi hagi un final i després, res.

Mestre: Bé, Amir, per més que llegim i que pensem no canviarem la natura de les coses. Hi ha un temps per a tot, un principi i un final. Pensa que només som capaços de fer interpretacions de la vida. La veritat absoluta no la sap ningú, la vida la viuràs segons la interpretació que en vagis fent , i li aniràs donant sentit i emoció amb aquests filtres tan potents que són el cor i el cap. Estudia, obre’ls al coneixement i no t’aferris a les idees absolutes, intenta mantenir-te lluny de la intolerància perquè es convertirà en la teva presó i, sobretot Amir, aprèn a mirar la bellesa a través de la natura, de les persones, de l’art, perquè, quan sentis la tristesa , la decepció, o el dolor, serà aquesta inquietud de l’esperit la que t’ajudarà a superar la mundana realitat.

Amir: Sí, però mestre vostè sap què…

Mestre: I ara, Amir, si em fas el favor, torna a casa i pel camí observa el color dels camps, escolta el vent i esbrina la seva direcció, nota si és fresc o calent, obre tots els teus sentits fins que hi arribis. Aquesta és la lliçó d’avui, i ara marxa. Vés-te’n i aprofita-la.

Amir: Adéu, mestre, i gràcies.

Es tanca el teló, mentre un mar de blat sec es mou amunt i avall sense parar.