dilluns, 9 de març de 2015

La model (Pilar Zabala)

El Saló d'alta costura és ple de gent. Homes i dones s'apleguen expectants al voltant d'una emmoquetada passarel·la flotant. El murmuri de les seves veus es deixa sentir fins al vestidor on la Marta, sota la mirada d'aprovació de la dissenyadora, ajusta al seu cos prim i fimbrant un espectacular vestit llarg de seda estampada. Li ha tocat a ella presentar aquest model enfilada dalt d'unes extremades sabates platejades, amb uns talons d'agulla que fan vertigen.
Un ample braçalet vermell reposa al seu canell alhora que unes vistoses i llargues arracades de fantasia li freguen les espatlles. Els seus cabells deixats anar i repartits en flocs de tres colors diferents ajuden a donar a tot el conjunt un aire molt sofisticat i del tot atrevit.
A l'últim moment la maquilladora supervisa amb atenció l'aspecte que presenta el maquillatge de la Marta. Tot li sembla perfecte però encara li fa un últim retoc als llavis, que ara es mostren més lluents i carnosos.
Finalment arriba el torn de sortida per a la Marta. L'angoixa que sent durant els primers moment d'espera sempre la trasbalsen, però és conscient que no es pot permetre que els nervis la traeixin. És per això que tanca els ulls un instant, respira fondo un parell o tres de vegades i tot seguit, en haver recuperat el domini, alça el cap amb determinació i després d'imprimir al seu rostre una expressió de seriositat extrema, dirigeix una freda i llunyana mirada desafiant al públic que la observa i avança amb pas decidit.
Ja fa temps que la Marta és model professional. Els consells de les amigues, un sou acceptable i les hores lliures que li garantia el treball varen fer que decidís provar d'iniciar-se en aquest camí.
Un cop és al seu petit estudi, situat en un discret carrer del barri del Raval, la Marta sospira alleujada. Se sent satisfeta de poder recuperar la seva preuada parcel·la d'autonomia. Ràpidament es prepara un bany d'aigua calenta i es disposa a romandre a dins una llarga estona, fins aconseguir fer desaparèixer la coloració dels seus cabells i el persistent rastre del maquillatge.
En realitat la Marta és una jove amb un caràcter més aviat reservat. És per això que fora de l'àmbit de la seva professió duu una vida força discreta i tranquil·la i defuig tant com pot els medis de comunicació, en especial les revistes del cor.
Els seus gustos són senzills, molt allunyats de tots aquells miratges que acaben entabanant molta gent. Té molt clar que ella, dins de la seva professió, té data de caducitat i per això segueix estudiant, per llaurar-se un avenir obert a noves perspectives de futur.
Li agrada llegir, escoltar música, anar amb bicicleta, sortir amb les amigues i anar al cinema i també al teatre quan les seves despeses li ho permeten.
Una altra característica de la Marta és que és molt selectiva amb els amics. Qui sap si és per això que als seus vint-i-quatre anys encara no ha conegut el xicot que ha d'omplir i donar sentit als seus dies. Tot i així, ella confia que no trigarà. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada