El viatger troba a faltar quelcom
en arribar a Accèssia, i al cap de poc se n’adona de què és el que hi manca: a Accèssia
no hi ha cap esglaó. Els habitants d’Accèssia es desplacen sobre rodes; allà hi
han anat a parar tips de sentir-se incompresos a les seves ciutats d’origen. A
Accèssia, tot està pensat per a no trobar-se cap entrebanc: rampes per a
superar qualsevol desnivell, portes automàtiques, vehicles de pis baix,
ascensors a dojo, elements urbans a l’alçada adequada per ser utilitzats estant
assegut...
El visitant
que hi arribava caminant, ha d’acostumar-se a l’urbanisme amable d’aquell
indret. Bregat a batallar amb graons i traves diverses, Accèssia es fa fins i
tot incòmode per a ell. A tall d’exemple us diré que per utilitzar les cabines
telefòniques o els caixers automàtics cal que el viatger es posi a la gatzoneta;
o que ha de fer milers de passes per les bastes extensions sobre les que
s'estenen supermercats i biblioteques (aquests espais són molt extensos per aconseguir
que els productes a la venda o llibres estiguin ubicats a les prestatgeries a
una altura màxima de 80 cm). No hem d’oblidar també que caminar per les voreres
li resulta un xic arriscat, atès que corre el perill de ser atropellat per les
rodes d’algun habitant d’Accèssia.
Però, allò que
enutja més el visitant d’Accèssia, perquè l’assenyala com a diferent de la
resta és, estimat emperador, el que us explicaré a continuació: el visitant
bípede es veu obligat a entrar als edificis per les portes secundàries
ubicades, generalment i per motius estètics, a la part del darrera dels
mateixos; el motiu és que les portes principals d’accés són amples però baixes,
atès que foren dissenyades, com bé es pot esperar, per a l’exclusiva comoditat
dels estàndards accessians.
Però si
l’accés de segona classe els enutja, encara ho fa més el següent: per compensar
les dificultats que als visitants bípedes poden provocar les mesures de les
cambres higièniques (vàters massa alts o piques massa baixes), existeixen
espais especials assenyalats amb el símbol d’un home dempeus. Aquestes cambres
unisex, compten amb les mides estàndard de les ciutats de bípedes i solen estar
tancades amb clau per garantir-ne la netedat, malgrat que, tot sovint, siguin
utilitzades com a magatzem.
Tot plegat, esgota
de tal manera el viatger que l’obliga a marxar d’Accèssia abans de vint-i-quatre
hores. Quina sort que tinc, pensa el visitant, de poder marxar cap a casa on
tot és a la meva mida! I jo penso: No ho saps prou!
Basat en la idea del vídeo de
l’EDF: http://youtu.be/Bb7GYhyw5Cs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada