Sopa de lletres (Eduard Alonso)

 

Fent cas als professors d'escriptura creativa, surto al carrer a buscar temes, paraules, idees i converses que puguin ser susceptibles de formar part de futures històries, relats i contes. A causa d’aquest impuls pre-creatiu, de vegades tafanejo més del compte sense respectar la privacitat de persones, animals i coses.

En aquest escrit hi ha cinc paraules que han sofert aquesta manca de respecte. Aquestes cinc paraules i les seves definicions són les següents:

 

Magarrufa Carícia. Carícia fingida, afalac enganyós.

 

Cibernètic Pertanyent o relatiu a la cibernètica. La cibernètica és la ciència que tracta de les comunicacions dels missatges i del seu control en els éssers vius i les màquines.

 

Homocèntric Que té el mateix centre, concèntric.

 

Ínclit I·lustre, gloriós.

 

Orris Lloc on es muny les ovelles i es fa el formatge.

 

Trossos de converses escoltades al carrer

 

Homocèntric a Magarrufa:

“Mai no sé si les teves carícies són autèntiques, fingides o afalacs enganyosos.

 

Magarrufa a Cibernètic:

“Mai no sé si els teus fets cibernètics són maquinals, animals o meitat i meitat. També penso que la definició que el diccionari  fa de tu grinyola força: «Pertanyent o relatiu a cibernètica que és la ciència que tracta de les comunicacions, dels missatges i del control en els éssers vius i en les màquines.»”

 

Orri a Homocèntric:

“Homocèntric, una gran paraula. Prové del llatí. Els romans tenien la mà trencada per crear paraules magnífiques i il·lustres. Allò que no sabien fer era formatge. Nosaltres sí que en sabem. En el nostre orri, munyim la llet i creem un dels millors formatges del país.

 

Ínclit a Orri:

“Molta ovella, molt formatge i molt anar-se'n en orris. Però gloriós, il·lustre o magnífic, res de res”.

 

Magarrufa torna a carregar contra Cibernètic:

“El Cibernètic no aconsegueix comunicar-se amb l'euga blanca. Sembla que té problemes amb el color blanc. Per exemple: un paper en blanc turmenta Cibernètic. No és capaç de comunicar gaire cosa.”

 

Per raons d'espai, acabo aquí aquesta crònica feta amb material clandestí.

Al final, totes les paraules s'abracen i criden juntes i a l'uníson: “Som-hi! Anem a prendre una sopa de lletres Arial.”