La castanyada (Maria Rosa Botey)

 

Aquest any la castanyada ha estat una mica tronada. Però bé, vaig menjar-me tres panellets en tres dies, que, per cert, eren una veritable caqueta. Peró bé..., eren de pinyons insípids sense solta ni volta.

Ni una castanya (que tampoc m'agraden gaire) ni un moniatet, que sí que m'agraden molt, però seguiré el que es diu... Tota festa té capvuitada.

Totes les coses han canviat, ni per a bé ni per a mal. Senzillament són diferents, ni pitjors ni millors... És  així.

Abans sempre s'esperava una festa per fer una reunió am la família i els amics. Uns portaven uns moniatos, uns altres unes paperines de castanyes acabades de torrar, panellets fets a casa, deliciosos, fets amb afecte i amb il·lusió, cava i moscatell.

Però ara tampoc és nostra la culpa de no poder-ho fer. La salud, el coi del VIRUS, etc., etc., i els extres que cauen del cel sense esperar-ho.

Però bé, recordo quan era petita que la mare ens comprava una paperina de castanyes i semblava una gran cosa. I l'oloreta que feien les parades de castanyes quan passaves a prop.

Crec que actualment ni l'olor és la mateixa...

Encara que ja hagi passat, BONA CASTANYADA PER A TOTS!