SUPREMACIA: Preeminència per damunt de tots.
RETÒRICA: Art de ben dir. Elegància artificial del llenguatge, declamació sense un sentiment. seriós, convicció. Raons que no són del cas, ex.: No em vinguis amb retòriques.
EROLA: Pla petit al cim d'una muntanya.
ESPARTAR: Camp sembrat d'espart. Cobrir d'espart trenat, ex.: una garrafa.
LLOTÓS: Ple de llot (fang tou en aigües estancades)... Arrossegar algú pel llot, difamar-lo greument.
LLIBANT: Corda gruixuda d'espart.
SAMUGA: Corda gruixudeta generalment d'espart.
DOCTE: Que té molta ciència, extensos coneixements. Docta en tal matèria.
ROMPENT: Lloc on rompen les onades.
SOGUER: Corder.
ARRIAR: Abaixar una bandera, afluixar una corda, estimular (una bèstia), accelerar la marxa.
CRESPINELL: Non de dues crassulàcies vivaces que viuen sobre murs, roquissars, llocs secs. Sedum acre, de sabor picant.
PÒNDOL: Govern d'una casa, d'una hisenda, ex.: Portar el pòndol d'una casa.
NEULIT: Escarransit, privat de vigoria.
ZITZÀNIA: Discòrdia posada entre gent que estava o vivia en harmonia.
JULL: Gramínia que es fa en lloc incultes i en els esplets, les llavors de la qual barrejades amb les del blat produeixen emmetzinament. Sentir-se jull.
BLADAR: Camp sembrat de blat.
ERUDIT: Resultat d'una vasta instrucció, relatiu a una ciència.
PROLIX: Indegudament llarg, difús, escrivint o parlant, ex.: Estil prolix en un escriptor.
CLEPSA: Part alta del cap, fig. intel·ligència. Se m'ha ficat a la clepsa. És molt dur de clepsa.
LLÚPIA: Bony produït per un tumor indolent, sovint enquistat. Excrescència llenyosa en el tronc o branques d'un arbre.
CARRAT: Truncat de la punta, ex.: espardenyes carrades.
AMARAR: Mullar en penetrar el liquid, ex.: amarar una esponja. Fig. penetrar un afecte, una idea. ex.: Amarat d'entusiasme.
ATZUCAC: Carreró sense sortida.
GARNEU-A: Astuciós, malintencionat.
PSITÀCID: Família d'ocells que comprèn els papagais.
TABUSTOL: Esvalot, soroll de crits.
XIPOLL: Bassal d'aigua.
Encara que desxifrava el significat de molts d'aquests mots pel context, he buscat al diccionari la seva significació. La majoria són trets d'un llibre de Salvador Espriu.
Escrit:
Quina supremacia, la d'aquest polític, en Joan Sotorro, es creu el millor i és un apòcrif, sempre fingint i dient barbaritats. En canvi, en Pere Costa és tot al revés. Té una elegància en els seus discursos, tan retòrics! És molt docte i erudit en ciències socials.
Tot això pensava, asseguda en una roca envoltada de crespinell, a l'erola d'aquesta muntanya tan a prop del poble, llegint el diari, per descansar de la pujada.
Porto els pantalons ben llotosos, ja que he travessat un espartar, al costat d'un petit estany estancat, que només hi veies psitàcids voletejant per sobre l'aigua mig corrompuda. Més endavant vaig observar un bladar que, entre les espigues de blat, tenia força jull que haurien de separar en fer la collita.
Em vaig creuar amb la pastora, seguida dels seus soguers, que anava arriant per fer via per arribar a l'estable, al poble. Amb la mica de xerradeta que vam fer, em va explicar que a estones confeccionava cistells d'espart, samugues i llibants més gruixuts per lligar el bestiar.
És una dona que porta el pòndol de casa seva. Sempre trafiquejant. No para quieta.
Per la seva edat i el seu bon caràcter, és una dona que fa goig i és un plaer conversar amb ella.
El seu marit, molt neulit, poca cosa fa. Li agrada posar zitzània en moltes ocasions, en les poques converses que estableixen tots dos. És molt prolix i esgota escoltar-lo. També és bastant garneu i quan se li fica alguna cosa a la clepsa, estem arreglats.
A part de la seva figura esllanguida, té una llúpia al costat del coll que el distingeix quan a l'estiu porta la samarreta ben esparracada, diu que és per no tenir calor. La seva vestimenta és molt millorable. Les espardenyes carrades de la punta, sempre arrossegant els peus.
En canvi la dona, sempre amarada d'entusiasme.
Quan són a l'era tots junts, pots sentir un tabustol impressionant que t'ensordeix l'oïda amb els crits que profereix aquest home.
La dona a vegades pensa que es troba en un atzucac. O aguanta, o bon vent i barca nova.
Ho ha de rumiar. Està cansada d'aguantar-lo i els anys passen. Encara se sent jove per refer la seva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada