Avui m'he llevat
força inspirada i amb molt bones idees, així és que baixaré al taller i posaré
la faiança al torn per modelar un nou tupí, perquè l’últim
que vaig fer es va malmetre en esbarrar-se a terra.
Després tinc pensat fer una gerra ben bocarruda, amb la gresala amb què fa joc i, en un altre moment, quan siguin ben eixutes, els donaré un toc blanc de fons i hi pintaré algunes flors. Confio que quedarà ben bonic.
El cas és que no he tingut temps de fer-ho tot. Són moltes les coses que reclamen la meva atenció: preparar l’exposició de terrissa, amb tot el que això comporta, fer la compra, feinejar per casa i un munt de coses més.
Tot pensant en la gresala, també anomenada gibrella o palangana, m’han vingut a la memòria els bons dies passats al costat de la meva àvia Maria. Vivia en una senzilla però ben apariada casa d’un parell de pisos, als afores d’un poble molt petit, ara gairebé oblidat a causa del reduït nombre dels seus habitants.
Tornant a agafar el fil del record de la meva àvia…, la veig disposant i procurant resoldre amb prou energia allò que calia. Vídua des de molt jove, va patir i lluitar molt per tirar endavant els seus quatre fills i les despeses de la casa. Aquesta situació li va forjar un caràcter fort, fins i tot jo diria que una mica brusc, era el que se’n diu una dona d’empenta, però no exempta d’estimació i tendresa cap a tots els fills. També a mi em va mostrar el seu afecte i jo la vaig estimar molt.
La recordo pujant i baixant, encara amb força traça, el tram d’escales que separava els dos pisos, quan ja era a tocar dels vuitanta anys, i així mateix rentant-se les mans dins la gresala després d’afegir-hi l’aigua de la gerra que hi feia conjunt, utensilis que va seguir fent servir diàriament fins a la fi dels seus dies.
És pensant en ella que m’he proposat fer aquests objectes. Els crearé seguint la imatge que a través dels anys m’ha quedat gravada a la memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada