La joguina va agradar tant al Martí Salta que sempre la tenia al seu costat: la balancejava, i aplaudia quan recuperava la seva posició vertical.
El petit, quan sentia dir saltamartí, ho traduia a la seva llengua: apamatí! i aplaudia tot enjogassat.
El pare del Martí, mig en broma, mig seriosament, va comencar a anomenar Saltamartí el noiet. I així amb aquest àlies es va quedar en Martí Salta, ja que tota la família li deia així: Saltamartí.
Anys després, quan anava a l'escola i el mestre o la mestra passaven llista i cridaven el seu nom, sempre responia: Saltamartí aquí.
Sempre portava el saltamartí, també conegut com tossut, amb ell. El mestre o la mestra li retreien que fes més cas de la joguina que de la classe:
“Saltamartí. No, vull dir Martí Salta. Caram, quin saltaembolic! Vols fer el favor de parar atenció!”
Com és natural o no tant, els companys de classe feien burla d'ell, tot mofant-se: Saltamartí, Saltaninot, Saltamartí.
Com és possible aquesta identificació tan forta, tan estreta, tan singular, entre el saltamartí o tossut i el Martí Salta?
Per entendre el perquè d'aquesta identificació entre el saltamartí i el Martí Salta cal fer referència a la descripció i història de la joguina:
Un saltamartí o tossut és un ninot tenaç i perseverant amb la base semiesfèrica que actua de contrapès, de manera que després de copejar-lo sempre torna a la posició inicial.
El saltamartí és una joguina molt popular entre els nadons per als quals s'ofereix en formes i colors cridaners. A l'efecte sensorial provocat pel suau moviment, alguns fabricants hi afegeixen el d'un mecanisme musical al seu interior que s'activa al balancejar-lo.
Pel que fa a la història, els principis d'aquest tossut són coneguts a la Xina com budaoweng (vell que no cau) des del començament de la dinastia Tang (del segle VII fins a principis del segle X).
El model xinès ha inspirat el disseny al Japó del ninot tradicional de paper maixé anomenat Okiagari Koboshi, del qual hi ha testimonis ja al segle XIV.
Passant de la història al món de les opinions, cal anar amb molt de compte amb el concepte “salta”. Per què cal anar amb molt de compte?
Un exemple: saltataulells. És molt fàcil fotre't una bona hòstia si saltes un taulell sense estar preparat. Saltabarrancs: només ho pot fer un eixelebrat. Un altre exemple: saltacampanes. “Ni se t'acudeixi!”
Salto al final d'aquest escrit amb un poema de Joan Brossa.
SALTAMARTÍ
Ninot lleuger que duu
un pes a la base, i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar
dret.
EL POBLE
JOAN BROSSA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada