dimecres, 11 de maig de 2016

Sóc aigua, només aigua (Elisabet Prades)



 L'aigua que està dins d'una ampolla
creu que té forma d'ampolla...
Alejandro Jodoroswky

 
 L'aigua que està dins d'una ampolla creu que té forma d'ampolla... i és presonera dintre la seva immensitat sense saber que és lliure.
            He nascut aigua, sóc aigua, em sento aigua i vull ser aigua.  Però sóc dintre d'una ampolla i una veu em diu, em repeteix i em jura que tinc forma d'ampolla.
            Volia sentir el color de la tardor, la ferida de l'hivern, el color de la primavera, la llum de l'estiu...
            "Ets dintre d'una ampolla i tens forma d'ampolla."
            Volia córrer, acaronar les pedres, emmirallar els joncs i els pollancres, ser acaronada pels raigs de la lluna...
            "Ets dintre d'una ampolla i tens forma d'ampolla."
            Volia ser mar, ser color blau, o maragda, tenir gust de sal, sentir el vol dels cavallets de mar a les entranyes...
            "Ets dintre d'una ampolla i tens forma d'ampolla."
            La maleïda veu mai no callava, i,  potser de tant sentir-la, li vaig acabar fent cas i m’ho vaig creure. Em vaig vestir d'ampolla, el que deien que era el meu vestit.
            Però a les nits, enmig de l'insomni, em despullo i torno a ser aigua, torno a ser núvol, pluja, font, riu, mar... Altre cop núvol.
            I m'oblido d'aquella altra aigua presonera dintre d'una ampolla, que creu que té forma d'ampolla i no sap que és lliure.
            Sóc aigua, sóc viva, sóc lliure, malgrat que estigui presonera dintre d'una ampolla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada