L'aigua que està dins d'una ampolla
creu que té forma d'ampolla...
Alejandro Jodoroswky
L'aigua
que està dins d'una ampolla creu que té forma d'ampolla... i és presonera
dintre la seva immensitat sense saber que és lliure.
He nascut aigua, sóc aigua, em sento aigua i vull ser aigua. Però sóc
dintre d'una ampolla i una veu em diu, em repeteix i em jura que tinc forma
d'ampolla.
Volia sentir el color de la tardor, la ferida de l'hivern, el color de la
primavera, la llum de l'estiu...
"Ets dintre d'una ampolla i tens forma d'ampolla."
Volia córrer, acaronar les pedres, emmirallar els joncs i els pollancres, ser
acaronada pels raigs de la lluna...
"Ets dintre d'una ampolla i tens forma d'ampolla."
Volia ser mar, ser color blau, o maragda, tenir gust de sal, sentir el vol dels
cavallets de mar a les entranyes...
"Ets dintre d'una ampolla i tens forma d'ampolla."
La maleïda veu mai no callava, i, potser de tant sentir-la, li vaig
acabar fent cas i m’ho vaig creure. Em vaig vestir d'ampolla, el que deien que
era el meu vestit.
Però a les nits, enmig de l'insomni, em despullo i torno a ser aigua, torno a
ser núvol, pluja, font, riu, mar... Altre cop núvol.
I m'oblido d'aquella altra aigua presonera dintre d'una ampolla, que creu que
té forma d'ampolla i no sap que és lliure.
Sóc aigua, sóc viva, sóc lliure, malgrat que estigui presonera dintre d'una
ampolla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada