dilluns, 26 d’octubre de 2015

Lise Meitner, la física que va descobrir la fusió nuclear (Pilar Zabala)

Lise Meitner va néixer a Viena l'any 1878. El dia concret és una mica confús però dins la comunitat jueva consta que va ser el 7 de novembre.
Els seus pares, d'origen jueu, van ser Hedwig i Philipp Meitner. El pare, advocat de professió, tenia el seu despatx a casa, i això va propiciar que tant Lise com els seus germans visquessin dins un ambient plenament intel·lectual.
Va decidir de cursar estudis de ciències i lletres. En acabar, només quatre dones van aprovar el Matura, l'examen de l'època, entre elles Lise.
El 1901 va cursar estudis universitaris i va assistir a les classes del físic Ludwig Boltzmann. La passió que aquest mestre posava a l'hora d'interpretar i predir els fenòmens naturals que els sentits no detectaven va fascinar tant Lise que va decidir unir-se a la comunitat científica que Boltzmann va establir.
El 1905, en les seves pràctiques de la universitat va explicar, entre d'altres fenòmens, un experiment que el britànic Lord Rayleig no acabava d'entendre. Gràcies a aquest minuciós treball Lise va aconseguir, el 1906, el grau de Doctora.
En aquells dies una científica no tenia gaire futur a Viena, per molt èxit que hagués obtingut. Això la va empènyer a anar a Berlín i seguir estudis sobre la radioactivitat.
Un cop a Berlín, va demanar a Max Planck d'assistir a les seves classes. El professor era del parer que les dones no havien d'anar a la universitat, tret que tinguessin un talent extraordinari. Però Lise ben aviat li ho va demostrar. Tot i així, com que el laboratori del seu col·laborador Otto Hahn, al que es va unir, no acceptava més dones, es va veure obligada a treballar al soterrani i fins i tot li era prohibit de pujar al laboratori d'Otto, que era al primer pis.
L'experiència química de Hahn, unida al gran coneixement que Lise tenia de la física, es va materialitzar en un treball força productiu. El 1906 van publicar tres estudis molt importants sobre l'actini, i el 1909 en van seguir sis més.
El 1912 es va construir l'Institut per a la Física anomenat Kaiser Wilhelm. A Hahn li van oferir un lloc de jove científic. A Lise li van reservar una col·laboració gratuïta. Aquell mateix any i gràcies a Max Planck, Einstein va conèixer Lise, a qui afectuosament anomenava “la nostra Marie Curie”.
El 1913 Planck va nomenar Lise primera ajudant de científic a Prússia. No va ser fins llavors que va aconseguir el seu primer sou, molt per sota del de Hahn. Tot i així va ser un bon any per a Lise: Hahn i ella van aconseguir la seva primera secció de radioactivitat, el Laboratori Hahn-Meitner.
El 1918 van enviar conjuntament un treball sobre el descobriment del “protactini”, en què Hahn constava com a investigador principal. Lise ho va admetre com una manera de compensar Hahn per la pèrdua d'anys d'investigació quan ell era al front de guerra.
El 1919 Lise va ser la primera dona que va aconseguir plaça de professora d'universitat. Aquell mateix any, l'Associació de Química Alemanya va condecorar Hahn amb la medalla Emil Fischer. El tribunal va oferir una còpia de la medalla a Lise però sense cap mena de reconeixement per la seva contribució. Ella no va dir res, simplement no es va presentar a la cerimònia.
Amb l'arribada de Hitler al poder, li van retirar el títol de professora però va poder continuar el seu treball al laboratori i va investigar amb Hahn la possibilitat de crear elements més pesats que l'urani.
El 1938 la situació es va agreujar. Lise va perdre la nacionalitat austríaca i la feina, i li van retirar el passaport. Un any més tard va sortir clandestinament cap a Holanda, d'on va marxar mesos després perquè cap laboratori no li va oferi
r feina.
D'Holanda va passar a Suècia i es va traslladar a l'Institut Manna Seigbahn, on el professor va posar tota mena d'impediments a la seva investigació. Tenia el sou més baix i no se li va permetre tenir alumnes.
Els anys següents varen ser plens de problemes i vicissituds per a Lise. Hahn mantenia que ell era l'únic descobridor de la “fusió” i que l'hauria descobert abans si Lise no s'hagués interposat en els seus experiments.
A finals de 1944 es va concedir el Premi Nobel a Otto Hahn. No era comprensible que, havent estat nominats junts Lise i Hahn el l939, se li concedís només a ell. El 1947 Hahn va recollir el premi i no va citar els trenta anys de col·laboració amb Lise.
El 1946 Lise va viatjar a Amèrica per veure la seva família. En arribar, va ser rebuda amb tots els honors i el President Truman li va lliurar el premi “Dona de l'any”.
Encara que no va rebre el Nobel, Lise Meitner va rebre molts altres reconeixements en la seva carrera. En honor seu, l'element químic 109 es va anomenar “meitneri”.
Lise va lluitar tota la vida per l'ús pacífic de l'energia atòmica. El 1960 es va traslladar a Cambridge per estar a prop de la seva família. Va morir el 1968 als 90 anys.
El seu nebot Otto Robert Frisch va compondre la següent inscripció per a la seva làpida: LISE MEITNER UNA FÍSICA QUE MAI VA PERDRE LA SEVA HUMANITAT.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada