Lise Meitner va néixer a Viena l'any 1878. El dia
concret és una mica confús però dins la comunitat jueva consta que va ser el 7
de novembre.
Els seus pares,
d'origen jueu, van ser Hedwig i Philipp Meitner. El pare, advocat de professió,
tenia el seu despatx a casa, i això va propiciar que tant Lise com els seus
germans visquessin dins un ambient plenament intel·lectual.
Va decidir de cursar
estudis de ciències i lletres. En acabar, només quatre dones van aprovar el Matura,
l'examen de l'època, entre elles Lise.
El 1901 va cursar
estudis universitaris i va assistir a les classes del físic Ludwig Boltzmann.
La passió que aquest mestre posava a l'hora d'interpretar i predir els fenòmens
naturals que els sentits no detectaven va fascinar tant Lise que va decidir
unir-se a la comunitat científica que Boltzmann va establir.
El 1905, en les seves
pràctiques de la universitat va explicar, entre d'altres fenòmens, un
experiment que el britànic Lord Rayleig no acabava d'entendre. Gràcies a aquest
minuciós treball Lise va aconseguir, el 1906, el grau de Doctora.
En aquells dies una
científica no tenia gaire futur a Viena, per molt èxit que hagués obtingut.
Això la va empènyer a anar a Berlín i seguir estudis sobre la radioactivitat.
Un cop a Berlín, va
demanar a Max Planck d'assistir a les seves classes. El professor era del parer
que les dones no havien d'anar a la universitat, tret que tinguessin un talent
extraordinari. Però Lise ben aviat li ho va demostrar. Tot i així, com que el
laboratori del seu col·laborador Otto Hahn, al que es va unir, no acceptava més
dones, es va veure obligada a treballar al soterrani i fins i tot li era
prohibit de pujar al laboratori d'Otto, que era al primer pis.
L'experiència química
de Hahn, unida al gran coneixement que Lise tenia de la física, es va
materialitzar en un treball força productiu. El 1906 van publicar tres estudis
molt importants sobre l'actini, i el 1909 en van seguir sis més.
El 1912 es va construir
l'Institut per a la Física anomenat Kaiser Wilhelm. A Hahn li van oferir un
lloc de jove científic. A Lise li van reservar una col·laboració gratuïta.
Aquell mateix any i gràcies a Max Planck, Einstein va conèixer Lise, a qui
afectuosament anomenava “la nostra Marie Curie”.
El 1913 Planck va
nomenar Lise primera ajudant de científic a Prússia. No va ser fins llavors que
va aconseguir el seu primer sou, molt per sota del de Hahn. Tot i així va ser
un bon any per a Lise: Hahn i ella van aconseguir la seva primera secció de
radioactivitat, el Laboratori Hahn-Meitner.
El 1918 van enviar
conjuntament un treball sobre el descobriment del “protactini”, en què Hahn
constava com a investigador principal. Lise ho va admetre com una manera de
compensar Hahn per la pèrdua d'anys d'investigació quan ell era al front de
guerra.
El 1919 Lise va ser la
primera dona que va aconseguir plaça de professora d'universitat. Aquell mateix
any, l'Associació de Química Alemanya va condecorar Hahn amb la medalla Emil
Fischer. El tribunal va oferir una còpia de la medalla a Lise però sense cap
mena de reconeixement per la seva contribució. Ella no va dir res, simplement
no es va presentar a la cerimònia.
Amb l'arribada de
Hitler al poder, li van retirar el títol de professora però va poder continuar
el seu treball al laboratori i va investigar amb Hahn la possibilitat de crear
elements més pesats que l'urani.
El 1938 la situació es
va agreujar. Lise va perdre la nacionalitat austríaca i la feina, i li van
retirar el passaport. Un any més tard va sortir clandestinament cap a Holanda,
d'on va marxar mesos després perquè cap laboratori no li va oferi
r feina.
D'Holanda va passar a
Suècia i es va traslladar a l'Institut Manna Seigbahn, on el professor va posar
tota mena d'impediments a la seva investigació. Tenia el sou més baix i no se
li va permetre tenir alumnes.
Els anys següents varen
ser plens de problemes i vicissituds per a Lise. Hahn mantenia que ell era
l'únic descobridor de la “fusió” i que l'hauria descobert abans si Lise no
s'hagués interposat en els seus experiments.
A finals de 1944 es va
concedir el Premi Nobel a Otto Hahn. No era comprensible que, havent estat
nominats junts Lise i Hahn el l939, se li concedís només a ell. El 1947 Hahn va
recollir el premi i no va citar els trenta anys de col·laboració amb Lise.
El 1946 Lise va viatjar
a Amèrica per veure la seva família. En arribar, va ser rebuda amb tots els
honors i el President Truman li va lliurar el premi “Dona de l'any”.
Encara que no va rebre
el Nobel, Lise Meitner va rebre molts altres reconeixements en la seva carrera.
En honor seu, l'element químic 109 es va anomenar “meitneri”.
Lise va lluitar tota la
vida per l'ús pacífic de l'energia atòmica. El 1960 es va traslladar a
Cambridge per estar a prop de la seva família. Va morir el 1968 als 90 anys.
El seu nebot Otto
Robert Frisch va compondre la següent inscripció per a la seva làpida: LISE
MEITNER UNA FÍSICA QUE MAI VA PERDRE LA SEVA HUMANITAT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada