La meva Ciutat Invisible és així (Montserrat Fortuny)

Dibuix: Montserrat Fortuny

Té en un costat el mar. Sí, el nostre mar menut que, per ser petit, hi ha hagut molts cadàvers enfonsats... Molts vaixells de guerra, guarnits de veles blanques; altres, adornades amb dibuixos del color de l'or i del color de la sang... Creus, mitges llunes, ensenyes de tots colors; cadàvers blancs com la neu; altres, bruns com els troncs dels roures; altres, negres com l'eben... I continuen engrossint la llista, rostres morens i negres, actuals...

Acariciat per les ones hi ha un pujol, on abans enterraven els jueus, que ha mantingut el mateix nom des de llavors i on ara enterren també els de totes les religions i els ateus... Però també té jardins i miradors.

Les quatre barres que abans duien els peixos en sos lloms, ara les veiem penjades a les finestres i balcons de les cases, tant als barris antics com als moderns.

Al costat contrari de la muntanyeta n'hi ha una altra, més airosa, que forma part d'una serralada, però és en aquesta segona muntanya on s'hi veuen atraccions per a menuts i grans, i una imatge que la corona, que vol assemblar-se a una de gegantina que hi ha en un altre cim d'una altra ciutat, la qual té davant seu un altre mar, immens, aquell.

En aquesta ciutat molts genis hi han deixat les seves petjades: palaus, basíliques… N'hi ha una en construcció, que no s'acaba mai, amb punxes i més punxes i que encara està esperant les més altes que l'han de coronar, mostrant la seva agudesa altiva.

Hi ha un parc amb un estany d'aigua, adornat per un carro tirat per quatre cavalls, tota l'escultura del color de l'or. A més, aquest parc conserva entre reixes animals mansos i ferotges.

N'hi ha un altre, de parc, que té, sota una gran superfície de sorra, envoltada de bancs molt originals, una altra superfície magnífica, que sosté la de dalt amb gruixudes columnes, tan altes que semblen esveltes...

Barris antics, de carrers estrets i cases senyorials, de rambles que han canviat les seves aigües torrencials per parades de flors... Barris que abans eren viles... Barris nous, veritables ciutats-dormitori...

Ah! I el seu nom? Barcanovena… (És que abans d'ella n'hi van haver vuit més?).